De camps de terra a la gespa artificial

Camp municipal de Ca n’Anglada (1980-2024)

El món del futbol que s’anomena modest, ha canviat i molt. Els que vam poder jugar en aquells camps de terra infames, amb perill per a la integritat física, ho podem dir ben alt i ben clar. Era tot molt més complicat, no només per la superfície del terreny de joc. Per exemple, les pilotes eren molt més rudimentàries i, en un partit en un dia de pluja, podien pesar dos quilos més i, rematar o refusar de cap, era una temeritat. [bafg id="571179"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet Tota aquesta tirallonga ve perquè les fotografies que surten avui són del camp de futbol de Ca n’Anglada, on juguen els equips del San Cristóbal. Com es pot observar a la instantània més antiga, que és de 1980, any de la publicació de “Tuareg”, novel·la escrita per Alberto Vázquez-Figueroa, no hi havia la gespa que es pot veure a la imatge actual. Gespa artificial, sí, però molt millor que no pas jugar a un camp de terra. En això, l’esport ha evolucionat molt positivament, perquè no només passa amb els terrenys de joc destinats al futbol. Passa també amb les pistes on es juguen altres disciplines, com el bàsquet, el handbol o el futbol sala. I també en el hockey.

Aquest recinte

Molts records es van acumulant de les experiències viscudes en aquest recinte que, en el seu dia es va remodelar, també. Partits a la desapareguda categoria de la Regional Preferent, amb directius o entrenadors que encara exerceixen i jugadors que per qüestions d’edat, ja no juguen, però que continuen vinculats al futbol. Una bona relació de persones que han gaudit amb l’esport.