Com si planegés un dron per la zona

Parc de Vallparadís (2005-2025)

Ara que es veuen moltes imatges que s’emeten des d’un dron, contemplar com s’anava construint el que en l’actualitat és el parc de Vallparadís fa gràcia. La imatge del passat, que és de 2005, any en què el pilot francès Stéphane Peterhansel va guanyar el Ral·li París-Dakar per segona vegada consecutiva, ens ensenya com estava tot mentre s’anava configurant un dels espais que més orgull desperta en una bona part de la ciutadania. Es passava d’un lloc més que abandonat o deixat a un espai per a passejar, córrer, el lleure i altres activitats.

A la instantània actual sembla que hi hagués una cortina feta d’elements de la natura, per tapar com va quedar el parc després de les obres de remodelació. Arbres i més arbres no deixen res al descobert. És com una mena d’invasió arbòria, nascuda per a la intimitat de persones, habitatges i altres elements que queden fora de la vista de tothom, coneguts, estranys i altres éssers possibles. Tot plegat és com un gran amagatall.

No aportava gaire

Aquestes obres per arranjar una ubicació que no aportava gaire a la societat, van servir per convertir-la en un lloc agradable. Va ser una transformació a l’estil dels contes o de les pel·lícules de Walt Disney. Va ser, a la vegada, una manera d’anar viatjant cap a una ciutat molt més adequada als temps que es vivien.
No és més que un elogi. Decidir una transformació d’aquesta magnitud sempre és lloable. Els drons, ara, són un element més que aporta informació. Llavors eren un somni.