Ahir i Avui

Les bosses amb nom i el dels moscatells

Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer (1972-2025)

A voltes, i és una frase que va més enllà dels tòpics, una imatge diu molt més que tot allò que es pugui escriure. Per això, explicar que, a la fotografia del passat, s’evidencia que havien fet neteja de la zona, no té un gran mèrit. Només cal contemplar les bosses de plàstic davant del monument dedicat a Mossèn Cinto Verdaguer, personatge que dona nom a la plaça en qüestió. Ho diu ben clar a les bosses, “Limpieza Pública”.

Fotos: Ramon Navarro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui

Això que les bosses per dipositar la brossa o els residus estiguin catalogades és una bona pensada. Evita malentesos i que s’omplin d’altres materials que no tenen res a veure. Les restes, a la bossa de les restes, és de sentit comú i ningú s’hi pot oposar.

Aquesta plaça o, si més no, aquest espai que es veu a les dues instantànies, ha passat per un rentatge de cara molt notable. Queda molt patent a la foto de fa més temps, que és de 1972, any de l’estrena de la pel·lícula italiana del gènere giallo, “Non si sevizia un Paperino”, dirigida per Lucio Fulci. Llavors, aquest tros era una plaça amb tots els ets i els uts. Ara, aquest part, sembla de tot menys una plaça.

De l’urbanisme

Aquestes transformacions van totalment lligades a l’evolució de l’urbanisme. No té res a veure com es configuraven les ciutats en aquelles èpoques a com es concep ara tots aquests temes. Aquesta plaça, on molts reposaven després d’haver-se calçat alguns priorats a la Bodega Tarragona, és mítica per a molts de generacions anteriors. Els dels moscatells, no poden oblidar-la. I tant que no!

To Top