Com per fugir de la crua monotonia

Avinguda de Béjar (1987-2025)

La imatge més antiga de les dues que apareixen avui és de 1987, any en què el poeta Joseph Brodsky, dissident soviètic i de nacionalitat estatunidenca, va obtenir el Premi Nobel de Literatura. Correspon (la més actual, també) a l’avinguda de Béjar i, d’entrada, una de les grans diferències entre les dues, i que destaca per sobre de tot, és que en el passat no hi havia cap rotonda. [bafg id="578708"] Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Uma Jareño En els nostres dies, aquesta rotonda és un dels punts de més rellevància per als vehicles que es dirigeixen cap a Matadepera o a altres llocs o localitats. Es veu perfectament a la instantània en color, que també ens permet visionar amb més claredat els blocs de pisos del Bon Aire. Sense la rotonda, les maniobres dels vehicles que es volien dirigir cap al nord, ho tenien molt més complicat. Una rotonda aporta variants que possibiliten una conducció més amable i amb més comoditats. Són un element que s’ha anat incorporant i s’ha de reconèixer que, tot i que tenen detractors, faciliten molt la feina.

Les dues fotografies

L’avinguda que protagonitza les dues fotografies de la secció d’aquest divendres és d’aquelles que han format part de l’expansió de la població. És d’aquells elements que, ara, amb els anys, s’han convertit en rutinàries i ja no se les veu com a noves. Passa amb altres que també han emergit a mesura que la ciutat anava creixent. Parlar sobre els vehicles que surten a la foto més vella, en aquesta oportunitat, s’obviarà, més que res per fugir una mica de la crua monotonia.