"Adoration" i "Les particules", l'aportació francòfona a Sitges

El fantàstic francès i belga té sempre una veu pròpia al Festival de Sitges. Enguany hi ha diversos films de procedència francòfona que han captivat els espectadors d'un certamen que demà donarà a conèixer el seu palmarès. Un dels més remarcables és "Adoration", del belga Fabrice du Weiz, un conte d'"amour fou" en què en Paul i la Glòria, dos adolescents amb problemes mentals, fugen d'una clínica psiquiàtrica francesa i s'embarquen en una "road movie" tant interior com exterior.

La simplicitat dels diàlegs, la desconfiança vers el món que els envolta, els llargs silencis i els preciosos espais naturals que transiten converteixen aquest film en una oda poètica amb clares reminiscències a cineastes de la "nouvelke vague" com el François Truffaut de "Jules et Jim" i "Los cuatrocientos golpes", l'André Techyné de "Los juncos salvajes" i també els memorables nois de Claude Chabrol. Som davant una pel·lícula pausada, que aborda temes tan quotidians com el palpit amorós i sexual, la inadaptació i surfeja en darrer terme entre la prima línia que separa la bogeria de la passió.

També a competició es va poder veure ahir la hipnòtica proposta del francès Blaise Harrison, "Les particules", un film que explora la sensibilitat de Pierre André, un jove estudiant que transita per l'adolescència i es revolta contra un món que no entén. El principal èxit del film és la creació d'una atmosfera on una colla d'amics del Pays de Gex, a cavall entre Suïssa i França, viuen el seu dia a dia tenint a sota l'accelerador de partícules més gran del món. Planteja la pel·lícula diversos interrogants, com els mons paral·lels, la creació de l'univers i els forats negres. Amaga més que mostra, però enganya l'espectador amb aquesta estètica de paisatges boirosos i nevats que impregnen segon a segon les relacions personals dels protagonistes.

Animació
De les 35 pel·lícules que opten a ser al palmarès de demà n'hi ha dues d'animació. Ambdues sublims i ambdues presentades en primícia. Una és "J'ai perdu mon corps", que Netflix exhibirà aquest mes sota el títol de "Donde está mi cuerpo?". És tota una joia de l'animació europea, la realista història d'una mà que s'escapa d'una sala de disseccions i se'n va a recórrer Paris a la recerca del seu cos. Després del seu pas per la Setmana de la Crítica de Cannes, aquest treball d'orfebreria mereix ser al palmarès. La segona proposta d'animació és la japonesa "Her blue sky", un "animé" que explora la vida de dues germanes orfes i el seu amor per un noi.