El resultat és d’amalgama, la qual cosa s’emparenta segurament amb la intenció, perquè l’exposició que Irene Pe manté oberta a la Sala Muncunill de Terrassa s’entén “com una acumulació de capes de relats”. Són els relats i les capes de la malaltia. “Estrats. Els relats que guarden el cossos”, es titula la mostra. Informes sobre la síndrome de sensibilització central (que inclou la fibromiàlgia) s’alternen, o s’ajunten, o es combinen, amb fotos i escrits, amb robes. L'exposició es tancarà el proper 25 d'octubre.
L’any 2019, Irene pe va crear l’obra “The leftlovers of the aftermath” (Les sobres del succeït), l’última proposta del projecte “Llavors per la resistència”. Es tracta d’un projecte que investigava el món a través de les converses que l’artista mantenia amb la seva filla. Es conjugava l’ús de materials sobrants d’altres obres i la creació d’un autoretrat del cos de l’artista “després de gestar, parir i criar”. Una escultura tova esdevenia un gest d’autoassentiment, com si fos una nota al marge, un recordatori per no oblidar “una pregunta que ja portava temps fent-se: què li passa al cos de la mare després de gestar, parir i criar?”. Segons el full de sala, la resposta directa, la més breu, l’aniria trobant al llarg dels següents quatre anys: “En aquesta història, el cos de la mare emmalalteix”.
Hi ha més de 150 objectes: text sobre tela, teixits, gravats, fotografies o una vitrina amb fanzins
Emmalaltir, però, no és sols tenir una malaltia. “Viure en un cos malalt té moltes capes i relats multiformes”, afegeix. L’exposició esdevé “una exploració multidisciplinària i polièdrica que parteix de la primera persona i travessa allò col·lectiu, històric, humà i tot allò més-que-humà”, un terme, aquest últim, de la filòsofa Donna Haraway. Travessa “cossos de carn i ossos, de terra, d’aire i d’aigua”. Cossos que guarden relats. Cossos que són també arxiu.
- Exposició d'Irene Pe a la Sala Muncunill
- Alberto Tallón
Després d’un text en format de fanzín, escrit per Alba Solà García, el recorregut plantejat per l’artista inclou i amplia el projecte “Un cos adolorit en un món ferit”, que va guanyar la Beca Terrassa Crea 2024 i es presenta com un llibre no acabat de sis capítols. Hi ha text sobre tela, teixits, gravats, fotografies, una vitrina amb fanzins, cites, lletres de cançons, poemes, trenes de cabell, ganxet, collage digital, diorames... Més de 150 objectes.
