L' arxiu del pintor Rafael Benet ja és a la Biblioteca de Catalunya

Pintor i crític i historiador de l'art, i es fa difícil dir en quina de les seves tres facetes més va excel·lir ("sóc un pintor que escriu", havia dit), Rafael Benet i Vancells (Terrassa, 1889-Barcelona, 1979) és una de les personalitats més importants de les arts plàstiques a Catalunya del segle XX. De la seva vida i de la seva obra, i també de les relacions que va tenir amb altres artistes del seu temps, alguns dels grans noms entre ells, se'n podrà saber, d'ara endavant, moltes coses noves, perquè el seu arxiu ha estat donat, per la seva neta Rosa Benet, l'única descendent viva, a la Biblioteca de Catalunya, la qual cosa permetrà la consulta a historiadors i estudiosos.
La neta gran, Anna Benet, i la seva mare, Mercè Domínguez, havien mantingut perfectament classificats i ordenats tots els papers de Rafael Benet en el seu pis del carrer Muntaner de Barcelona, una tasca que va començar Jordi Benet, un dels dos fills del pintor.
L'arxiu "es composa fonamentalment de correspondència (unes dues mil cartes), a més de llibres, manuscrits i mecanoscrits de Benet. Per adonar-se de la importància d'aquest fons, només caldrà indicar que entre la correspondència que hi ha es troben cartes de Marc Chagall, Georges Kars, Salvador Dalí, Joaquim Torres Garcia, Joan Estalrich i Josep Maria López Picó, entre molts altres", explica a aquest diari Jacint Berenguer, secretari de la Fundació Rafael Benet, que ha col·laborat en la donació.
L' acte de cessió es va fer el passat 13 de novembre, a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya, plena de gom a gom. L'esdeveniment tingué a més a més una segona part, commemorativa del trenta aniversari de la constitució de la Fundació Rafael Benet: una taula rodona sobre el seu llegat, presentada pel secretari de la fundació, Jacint Berenguer, i en la que van intervenir Francesc Fontbona, Susanna Portell, Lluís Boada, Josep M. Cadena i Àlex Susanna.
La Biblioteca de Catalunya procedirà ara a l'inventari i la digitalització d'aquest fons, una tasca que durarà aproximadament uns dos anys. "Un cop enllestit es posarà a l'abast, per a la seva consulta, dels historiadors de l'art i d'altres investigadors interessats a conèixer la història de l'art català del segle XX."
La immersió en aquest fons podria també extreure troballes sobre Terrassa i la història de l'art terrassenc. Nebot del pintor Joaquim Vancells, que fou el seu primer mestre, i un dels impulsors del Gremi d'Artistes, precedent d'Amics de les Arts, Rafael Benet va traslladar-se a Barcelona l'any 1918, però va seguir mantenint, de manera particularment intensa fins a la Guerra Civil, la relació amb la ciutat.
Algunes de les seves obres, com ara els olis "El meu carrer, Terrassa", sense data, o "Panoràmica des del cim (Sant Llorenç del Munt), de 1930, plasmen temes de la ciutat, dels seus voltants i de paisatges del Vallès. Com a crític o assagista d'art, Benet va col·laborar, abans de la Guerra Civil, a diverses publicacions terrassenques: les revistes La Sembra (de 1907 a 1915), Ciutat (1910 i 1911), Pàtria (1917), i el diari El Dia (en què exercí la crítica d'art de manera continuada entre els anys 1918 i 1926). Un conjunt d'escrits encara pendents de ser estudiats i recopilats en un volum.
L'any 2009, el Centre Cultural Terrassa presentà l'exposició "Rafael Benet i el paradís blau", amb unes quaranta obres que tenen com a motius el mar, el paisatge i les persones de Tossa de Mar. Cap a 1928, Benet va llogar una casa a Tossa i va començar a aglutinar al seu voltant els artistes, molts d'ells estrangers, que hi estiuejaven o hi passaven temporades. La consideració d'aquesta població de la Costa Brava com un lloc emblemàtic del món artístic europeu la va fixar el mateix Benet en el seu famós artista "Tossa, babel de les arts", que publicà l'any 1934 a la revista Art.
D'altra banda, la Fundació Rafael Benet ha anat publicant, d'ençà l'any 2006, les "Cròniques d'art" que Benet va escriure, entre 1912 i 1936, pel diari La Veu de Catalunya. Fins ara n'ha editat quatre volums, corresponents als anys 1928 a 1936. La fundació també va editar l'any 1991 el llibre "Un estudi sobre Rafael Benet", tesi doctoral d'Alícia Suárez, amb el catàleg raonat de l'obra pictòrica. Des del 1998 publica els Quaderns Rafael Benet, amb articles i estudis, i fa un temps que ha començat a elaborar circulars digitals amb notícies i novetats.