El 5 d’abril de 1939, des del refugi espanyol de Tarnos, al departament francès de Landes, Joan Cadevall Prunés escrivia una carta per demanar els documents necessaris per entrar a Mèxic com a refugiat polític. Aquell home nascut a Terrassa el 1904, que havia format part de la columna “Del Barrio-Trueba” —coneguda també com a Carles Marx i vinculada al PSUC—, havia estat hospitalitzat durant la Guerra Civil, tal com recollia la revista cenetista Vida Nueva el desembre de 1936. Després, silenci. Cap rastre fins a la seva aparició a França, on ell i la seva família viurien fins al 1990. La seva és només una de les prop de 2.200 històries d’exiliats terrassencs que acabaran emergint gràcies a l’Espai Virtual de la Memòria Històrica de Terrassa (EVMHT).
Aquest espai, concebut com una eina històrica, documental, educativa i d’investigació, vol quantificar i explicar el cost humà de la lluita per la llibertat a Terrassa entre 1936 i 1983. Però sobretot, vol fer-ho amb una profunditat i una precisió que fins ara cap altra institució havia aconseguit. “La Generalitat compta amb un llistat de víctimes del franquisme, però no són dades que puguis extreure i creuar”, explica l’historiador Manel Márquez, un dels impulsors del projecte juntament amb Juan Antonio Olivares i Josep Lluís Lacueva. L’Ajuntament de Terrassa, afegeix, sí que permet descarregar dades en brut, “però per a un usuari normal tenen una utilitat limitada”.
El punt fort de l’EVMHT és que ho integra tot i ho fa accessible. Les dades es poden filtrar, descarregar i analitzar, però també s’hi afegeix un component qualitatiu essencial: cada víctima compta amb la seva pròpia fitxa biogràfica. “Inclou informació personal, familiar, professional, sindical, política i, quan és possible, documents multimèdia”, detalla Márquez. Aquest projecte és el resultat d’una tasca d’investigació de gran abast. “Les fonts consultades són infinites”, diu, tot destacant el paper de l’Arxiu Municipal de Terrassa i de l’Arxiu Nacional de Catalunya, on han pogut accedir a processos i resolucions judicials dictades pels tribunals militars.
8.000 víctimes a Terrassa
Tot i l’envergadura del projecte, les dades encara són provisionals. Pel que fa a exiliats, han pogut confirmar prop de 1.000 casos i ja es poden consultar unes 400 fitxes, però calculen que la xifra final superarà els 2.200. En relació amb les morts al front durant la Guerra Civil, treballen amb un llistat inicial d’uns 1.260 terrassencs, tot i que la revisió documental ha permès detectar persones que constaven com a desaparegudes, però que apareixen en padrons posteriors a 1939. Actualment, a l’EVMHT hi ha 1.143 fitxes d’aquest apartat, i els historiadors treballen per incorporar-hi també unes 300 víctimes del període republicà de la guerra.
Pel que fa als represaliats, han establert un criteri clar: només s’hi inclouen aquells que van ser investigats i condemnats per algun organisme franquista. Podrien arribar a ser 5.500 terrassencs. De moment, el web en recull 1.671 fitxes, tot i que ja tenen confirmats uns 2.600 casos que s’incorporaran progressivament.
En conjunt, el projecte apunta a un balanç colpidor: “Quan estigui tot corroborat, parlarem d’unes 8.000 víctimes del franquisme a Terrassa”, calcula Márquez.
Col·laboració ciutadana i inversió
El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, que lidera la iniciativa, fa una crida a la ciutadania perquè aporti informació familiar que pugui completar les fitxes. El projecte, però, necessita temps i recursos. “Requereix molta feina i també inversió. Les institucions hi han aportat diners, però caldria més suport, especialment per part de l’Ajuntament”, lamenta Márquez. “Nosaltres hi treballem per passió i de manera desinteressada, però hi ha molta gent col·laborant en l’àmbit informàtic i documental que s’ha de poder remunerar.”
Mentrestant, històries com la de Joan Cadevall continuen emergint, convertint l’EVMHT en una eina imprescindible per entendre i preservar la memòria democràtica de la ciutat.
