L'amic retrobat, una lliçó d'Història

Hi ha adaptacions de novel·les al teatre desgraciades, però aquesta es feliç. L'amic retrobat novel·la de Fred Uhlman publicada l'any 1971 que d'una forma pedagògica ajuda a entendre els processos mentals que poden dur una persona a abraçar el totalitarisme. L'obra de teatre la van fer a la sala Tallers de Teatre Nacional de Catalunya. Traducció de Dolors Udina, adaptació i dramatúrgia de Josep maria Miró i direcció de Joan Arqué.

L'actor Jordi Martínez és el Hans Schwarz adult, i Quim Àvila, el jove. Els dos comparteixen l'experiència viscuda des de dos punts de vista que enriqueixen a l' espectador. Joan Amargó dóna vida a l' aristocràtic i glamurós Von Hohenfels.

La història narra la trama d'una amistat de més de tres dècades entre el fill d'una família jueva i el fill d'una família aristocràtica de Suàbia. Els dos escolars no poden viure al marge de les circumstàncies històriques de l'Europa entre 1930 i la fi de la Segona Guerra Mundial.

Tot comença un dia del 1932, quan el protagonista, Hans, fill d'un metge jueu, per primer cop a classe sent la necessitat de tenir un amic, algú amb qui compartir els dies d´estudiant, i troba algú tan especial com Konradin, un noi de família aristocràtica prohitler. A partir d'aquí viurem un tobogan d'emocions, esperances, felicitat, incomprensió, rebuig, amor i desamor, esperances i desil·lusions d'una parella que ens arriba al cor. El dramaturg Josep Maria Miró ha dut a terme l'adaptació de la novel·la i ho ha fet buscant la paraula en boca sobretot en el motor de l'espectacle que és Jordi Martínez amb els seus monòlegs reflexius que ens situen davant dels fets.

És tracta d'una versió fidel a la narració, l'estil i la poètica d'Uhlman i que no traeix l'esperit literari del relat.

Els fantasmes de la vella Europa reapareixen en la nostra societat, en ple segle XXI el totalitarisme torna a sobrevolar sobre la societat com un voltor a la caça de les víctimes més febles ideològicament. Obres com L'amic retrobat són una mica més que teatre, són un exemple de pedagogia política.

Els personatges comparteixen la memòria, els seus records, les passions no resoltes, l'admiració i les tristesa del pas del temps tot això genera una melancolia estranya. L'escenografia de Xesca Salvà és original i efectiva amb moviments dels tres blocs gegantes que ocupen l'escenari recreant en cada moment els espais vitals dels protagonistes que viuen una realitat que els separa, com passa en molts moments de la història els problemes polítics separen famílies, amistats, amors i vida col·lectiva dels pobles. L'espectacle arrenca serè i poc a poc es va tensant fins a la sorpresa final.

L'obra produïda pel Teatre de l'Aurora d'Igualada després del TNC està en gira amb la seva defensa dels valors humans i el seu exemple de vida. Res millor que conèixer el passat per evitar els errors, sens dubte L'amic retrobat és una peça que exemplifica la teoria d'Història de la Segona Guerra Mundial, el sionisme, la història dels jueus, el nazisme, las relaciones entre adolescents, las relaciones pares i fils , ... Com un poble culte pot caure en la barbàrie?

*

professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8