A Terrassa vola un colom groc i brillen quadres que el seu autor no va cremar, perquè va cremar-ne uns quants en un període de neguit vital fruit d’un desacord amb un comprador de la seva obra. Un cop més, Amics de les Arts i Joventuts Musicals (AAiJM) posa els dos peus fora de la jurisdicció terrassenca, si és que en qüestions de terrenys artístics i paisatges similars correspon parlar de jurisdiccions. Si l’art és universal, els seus amics també ho són. Com va fer mesos enrere amb l’apassionat del circ Joan Soler Jové o el fauvista Josep Amat o fa unes setmanes amb l’informalisme expressiu de Juanita de Batlle. la institució cultural exposa aquests dies a la Sala Alavedra “Palau Ferré, vitalitat intensa”, un recorregut per la vida i la producció del pintor cubista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) que es podrà visitar a l’espai expositiu del carrer del Teatre fins al 26 de febrer i que forma part del Cicle Grans Artistes.
“Vam somiar una pau groga sobre un cel de cobalt. No era la pau grisenca de la cendra i la reixa/ni volava en un cel enterinyat de núvols/com els dies obscurs de la boira i el glaç”. La reproducció d’aquest poema inèdit de l’escriptor terrassenc Vicenç Villatoro, inspirat en un dels olis que s’hi exhibeixen, “Noia amb colom groc”, és un dels atractius extra d’una mostra formada per una trentena d’objectes, entre els quals una dotzena de pintures d’un artista que també va conrear l’escultura i la ceràmica. Francesc Marco-Palau, historiador i besnebot del pintor, és el comissari d’una exposició que constitueix, diu, “una ocasió idènia per endinsar-se en l’imaginari idealitzat de Palau Ferré, la reinterpretació del paisatge geomètric, les figures femenines d’ulls ametllats que tant caracteritzen la seva obra, les síndries, les tulipes o els coloms de la pau”. Sempre, afegeix, “amb l’intens cromatisme de la seva pintura de les segones avantguardes”.
- Panoràmica de la Sala Alavedra amb les obres del pintor cubista
- Alberto Tallón
En efecte, una explosió cromàtica envaeix la percepció del visitant. Passa amb “Sardana”, obra de ceres sobre paper, passa també amb “Noia amb diadema de flors”, reproducció litogràfica, i amb “Arlequí amb fons romboidal”. Entre les obres mai exposades abans en públic, i exhibides ara a Terrassa, destaquen dos olis que desprenen especial lirisme: “Noia amb vestit blau, sol i colom” i aquesta “Noia amb colom groc” amb la qual se somia una pau sobre cel de cobalt. Les noies miren amb fixesa. Una porta una tulipa als llavis i Palau Ferré la va representar en tinta xinesa sobre paper. Aquesta obra no es veia des del 1989, quan va entrar a formar part d’una col·lecció particular després de la mostra que cloïa una llarga dècada de silenci expositiu del pintor que cremava els seus quadres. Per sort, no tots.
La mostra tanca els actes commemoratius del 25è aniversari de la mort de Palau Ferré, artista amb una trajectòria que, després d’anys d’ostracisme en llibres d’història de l’art, va revifar amb la commemoració de l’Any Palau ferré per part de la Generalitat, el 2021, coincidint amb el centenari del seu naixement, i per la publicació, el 2023, de “La dona més pintada”, novel·la de Màrius Serra inspirada en la vida de Palau.
- Una de les obres més singulars de la mostra
- Alberto Tallón
Palau Ferré torna, doncs, a Terrassa, ciutat que visitava sovint durant els anys de la postguerra per visitar uns familiars que viviven a la nostra ciutat. Molts anys després, el pintor va elaborar un cartell per a Amnistia Internacional del qual feia ús el nucli terrassenc de la institució als anys 1980. Aquesta exposició ha estat possible gràcies a les obres cedides per col·leccionistes particulars del Vallès, després de la crida pública impulsada per Amics de les Arts i la família de l’artista. La col·laboració del Diari de Terrassa en la iniciativa ha estat reconeguda pels organitzadors amb la instal·lació a la sala d’una reproducció de l’article publicat el passat 7 de novembre.
En un apartat de la mostra es pot llegir una frase del pintor dedicada als admiradors de la seva obra, una oració recollida a la publicació El Correo Catalán l'any 1972: ”Que davant dels meus quadres puguin tenir una satisfacció per viure idèntica a la que gaudia en el moment de pintar-los”.
