Concert de l'OSV amb el violinista Nemanja Radulovic

Proposta musical de més dimensió i extensió en nombre d'intèrprets. L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) torna a l'escenari aquest divendres al Centre Cultural per oferir un programa dedicat a Txaikovski i acompanyat d'un dels solistes més prestigiosos del moment: Nemanja Radulovic. L'artista, conegut pel seu virtuosisme arreu del món, interpretarà el Concert per a violí en Re M de Txaikovski, mentre que l'OSV traduirà la seva Simfonia Número 4.

Aquest concert substitueix el previst "Wagner: El senyor dels anells", que no es pot realitzar donades les actuals restriccions dictades per les autoritats sanitàries. El concert de l'OSV serà dirigit per Pablo Rus Broseta, un dels directors espanyols més valorats del circuit internacional.
Destacà que el concert dóna l'oportunitat de veure i sentir a Nemanja Radulovic, de qui expliquen que ofereix les seves interpretacions amb un aclaparador virtuosisme, profunditat i expressió, amb programes que van més enllà dels motlles tradicionals. La seva carrera segueix en creixement treballant amb algunes de les més prestigioses institucions musicals d'avui en dia.

Nemanja Radulovic (Sèrbia, 1985) és una figura reclamada a tot el món. Ha actuat a Nova York, Amsterdam, Berlín, París... També participa com a instrumentista/ director a l'ensemble "The Devils Trills", format per cares conegudes a les sales de concerts d'Europa i Àsia. L'altre grup és Double Sens on també és àmpliament reconegut per la seva qualitat a l'hora d'interpretar música de cambra.

Afers sentimentals
Piotr IlitxTxaikovski va compondre les dues obres en programa entre els anys 1877 i 1878 a Suïssa mentre es recuperava d'una depressió de cavall després de fugir de la seva dona amb qui es va casar vuit setmanes abans. S'hi va casar per acabar amb els rumors que corrien sobre la seva homosexualitat que podien perjudicar el nom de la família. Txaikovski va escriure la Quarta Simfonia i la va dedicar a la seva gran amiga i mecenes Nadezhda von Meck.

En relació amb el tercer moviment, trobem un apunt d'un dels signes distintius de la seva manera de compondre: "mai componc en abstracte, és a dir, la idea musical mai apareix sense la seva apropiada forma exterior". Quan estava escrivint l'scherzo vaig imaginar-lo exactament com l'heu sentit. És impensable tocar-lo d'una altra manera que com un pizzicato'. A la part final, Txaikovski es va submergir en les seves arrels russes per crear la impressió d'una celebració popular. Malgrat tot, el "destí" resta a l'aguait d'un individu perdut en el tumult.

El guió de la simfonia resulta molt adient per aquests temps. El primer tema encarna els cops amb què el destí trasbalsa sovint les nostres vides. Aquest tema torna a sortir en el darrer moviment, interrompent tonades populars russes que l'acaben derrotant a través d'un final de trepidant alegria. La música de Txaikovski ha gaudit sempre del favor del públic gràcies a les seves sinceres melodies, impressionants harmonies i la colorista i vívida orquestració, responsables totes elles d'una resposta emocional intensa i profunda. Música molt directa, com tota la de Txaikovski, amb la qual molta gent se segueix identificant perquè hi segueix trobant reflectides les seves emocions més íntimes