El silenci s'ha apoderat de la plaça Vella. Per uns instants, les converses, els càntics i el brogit habitual d'una diada castellera han deixat pas a una única mirada compartida: la que seguia, gairebé sense parpellejar, l'estructura que els Minyons de Terrassa aixecaven al mig de la plaça. Amb el fred de novembre present, la colla malva s'ha tornat a proposar un dels reptes més exigents del món casteller: el 3 de 10 amb folre i manilles. I aquesta vegada l'han aconseguit coronar. L'alegria de veure l'enxaneta fer l'aleta, però, ha durat poc. El castell ha començat a cedir durant la descarregada, però l’estructura, cada cop més tensionada, ha acabat cedint i desplomant-se.
L'expectació era màxima a la plaça, escenari d'una diada especialment significativa per als malves, que arribaven a la seva última gran actuació de la temporada amb la voluntat de tornar a fer història a casa. Abans de començar, el cap de colla, Bru Busom, ha arengat els castellers apel·lant a la concentració, la tranquil·litat i, sobretot, a "gaudir dels castells", mentre la colla es preparava per aixecar una estructura que forma part de la seva identitat.
No era un repte qualsevol. La plaça Vella és un escenari estretament vinculat a la història del castell de deu. Va ser precisament aquí, un 22 de novembre del 1998, quan els Minyons van descarregar per primera vegada en la història dels castells el 3 de 10 amb folre i manilles. Gairebé tres dècades després, la colla tornava a situar aquesta construcció al centre de la seva diada.
La dificultat també venia marcada per les estadístiques. La colla només havia aconseguit portar el castell a segona ronda en tres ocasions anteriors, i mai no l'havia pogut descarregar en aquest torn. La construcció d'aquest diumenge era, per tant, una nova oportunitat per trencar aquesta particular barrera.
La diada havia començat amb bones sensacions per als de casa. Els Minyons han obert la seva actuació amb un 5 de 9 amb folre que, malgrat les dificultats durant la descarregada, han aconseguit completar. Un castell treballat que els malves han sabut defensar fins al final. Els Castellers de Sants, per la seva banda, també han descarregat el 4 de 9 amb folre, mentre que els Castellers de Sant Cugat han fet història al completar el 7 de 8 per primera vegada fora del concurs de Tarragona.
Amb la primera ronda tancada, tots els ulls tornaven a ser damunt dels Minyons. La construcció del folre i les manilles ha anat dibuixant progressivament l'estructura de deu pisos, enmig d'una plaça que seguia atentament cada moviment. Els pisos superiors han anat entrant amb rapidesa i els malves han aconseguit arribar fins a l'aleta.
L'enxaneta ha coronat el 3 de 10 amb folre i manilles davant l'expectació de la plaça. La carregada ha fet esclatar l'eufòria entre els castellers i els aficionats, però l'estructura ja mostrava signes de patiment. La pressió s'ha concentrat especialment en l'encaix entre les manilles i els quarts, fins que el castell ha acabat cedint.
El 3 de 10 carregat és, en qualsevol cas, una de les grans fites de la jornada i un nou testimoni de l'ambició dels Minyons de Terrassa, que han tornat a situar el castell de deu al centre de la seva plaça i de la seva història.
Després de la fita, la diada s’ha hagut d’aturar per atendre incidències sanitàries i, de moment, no s’ha reprès.
(Pendent d'ampliació)