Miqui Giménez, Músic de l'Any 2020

El músic Miqui Giménez (Terrassa, 1958), també docent a l’Escola Tecnos, contava contes ahir al Parc de Sant Jordi en un acte de Vet aquí que i en el marc de la Festa Major de Terrassa. Ho feia hores abans de rebre el Guardó del Músic de l’Any 2020 que concedeix Enfoc Musical i que li lliurarà avui, a les 19 h, al pati de la Biblioteca Central de Terrassa (BCT). Giménez va saber d’aquest premi a finals de l’any passat i, ahir, recordava que la notícia li va causar “molta il·lusió i sorpresa, perquè és un reconeixement a la feina i perquè és el meu primer guardó com a músic”. El jurat del premi destaca que Giménez és mereixedor per la seva trajectòria com a músic implicat activament en iniciatives de caràcter popular i de divulgació musical a la nostra ciutat. Una tasca acomplerta principalment com a membre del grup dels Ministrils del Raval i també en espectacles infantils i familiars. Giménez va manifestar que sempre s’ha sentit còmode en aquesta faceta de cercar, recuperar i interpretar músiques tradicionals. “M’agrada aquest vessant musical. I no ho dic pas en un sentit nostàlgic sinó perquè és un patrimoni que tenim i l’hem de valorar”. El músic considera que “rescatant aquestes músiques, ens ajuda a comprendre d’on venim perquè és la base per continuar endavant. Les músiques formen part de la nostra cultura, de la nostra tradició. I tot es pot reinterpretar, però abans cal conèixer el que s’havia creat”. El nou Músic de l’Any 2020 atresora expertesa en el seu àmbit. Com molts joves de la seva generació, el seu primer contacte amb la música i amb la guitarra va ser en l’etapa d’escolta, en concret en l’agrupament Mossèn Homs de Sant Pere. I a partir d’allí va entrar a formar part de grups de folk i tot seguit, l’any 1988, va ser cofundador de Ministrils del Raval, una formació de música tradicional que encara existeix i que forma part de l’ADN de la cultura popular de la ciutat. Giménez va abandonar la formació quan aquesta va complir 25 anys. Bromejant diu que “en van acomiadar perquè desafinava”. El cert és que estava neguitós per investigar sobre els jocs tradicionals. Jocs de carrer Com en la música, Giménez fa temps que cerca documentació per anar reconstruint aquells jocs de carrer que tant gaudíem quan érem infants. Però del material que van trobant, cal fer-ne divulgació i e va impulsar, entre altre coses, la Setmana de Jocs al Carrer que se celebra a la plaça del Vapor Ventalló. Després de compaginar les dues feines, manifesta que “música i joc van lligats perquè les dues coses proporcionen entreteniment i socialització”. Ho sap de prop, perquè fa molts anys que posa la música a l’arribada dels Reis d’Orient als barris de la ciutat. I cada vegada s’ha adonat que els infants, vinguin d’on vinguin, gaudeixen ballant i cantant. I en aras a això va escollir el poema “Podries”, que parla de la immigració, de Joana Raspall, en un cicle d’activitats en línia per als infants durant la pandèmia. "Art minoritari" Aquest músic apassionat compagina la seva vocació i professió amb la docència. És professor de música a l’Escola Tecnos a l’etapa del cicle infantil de 3 a 6 anys i també fa formació per mestres. Miqui Giménez creu que la música, com altres arts, segueix sent un “art minoritari” però que depèn molt del centre educatiu i dels mestres que estan impartint la disciplina artística. Reconeix que a les escoles es fa molt bona feina i que ara hi ha gent molt preparada perquè hi ha escoles i conservatoris amb molt bon nivell. “Però està clar que primer són les matèries comunes”, diu.