La Papagena de Mozart es reivindica femenista

La temporada del Centre d’Arts Escèniques (CAET) proposa per avui, dissabte, “Plomes i reclams”, una obra de la companyia Elena Martinell (Girona) amb text de Marc Rosich i G. Alonso. Es tracta d’una peça que es presenta com una proclama feminista a través dels principals personatges de la història de la música. L'obra es representarà al Teatre Alegria. A l’obra, Papagena, la dona de l’ocellaire de “La flauta màgica”, de Mozart, compateix amb el públic el relat del seu alliberament. Farta de ser relegada a un mer paper decoratiu, decideix un dia trencar cadenes i abandonar la gàbia on la societat patriarcal la volia condemnar. Ho fa repassant un inventari particular de peces dedicades a cants de rossinyols, merles o caderneres, amb un repertori que va de les imitacions del barroc fins a refilets més contemporanis. Sobre la relació de Papagena mozartiana, Rosich ha escrit que “en qüestions de paritat, el d’aquest personatge femení és un cas flagrant. Mentre la seva parella, l’ocellaire Papageno, domina l’escena fins a convertir-se en la veritable ànima de l’òpera, Papagena, al seu costat, és un mer premi decoratiu que el personatge masculí rep com a recompensa al final del darrer acte”. “Plomes i reclams” és la segona producció de la companyia Elena Martinell i segueix la mateixa línia que va començar amb “Àries de reservat”. El grup ha treballat perquè la nova proposta sigui un espectacle híbrid, enginyós, divertit, arriscat i amb un rerefons que provoqui la reflexió. Aquesta companyia de teatre ha fet una aposta per buscar un llenguatge artístic propi que combina el cant líric amb el teatre de text, i continua investigant els diferents llenguatges musicals /lírics com textuals per anar una passa més enllà i oferir una producció amb elements que combinin l’originalitat amb la creativitat La formació teatral ha comptat amb la dramatúrgia de Marc Rosich, escriptori director destacat del panorama teatral català, especialment per les seves versions com “La mort d’una dama”, i “Pedra de tartera” i el seu treball vinculat al TNC i al Lliure i al Gran Teatre del Liceu, entre altres