L'òpera bufa 40 espelmes

L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, comenta que ella, realment, no és cap entesa en el món de l’òpera. Tot i que ja li agrada, anar-hi. I la soprano Mirna Lacambra li contesta amb calidesa: “Dius que no hi entens. Però l’important és gaudir de l’òpera quan hi ets”. La presentació de la propera obra que ens depara la programació operística (“Don Pasquale”, els dies 16, 18 i 20 de febrer) ha esdevingut un acte d’amor a l’òpera. I de record de les seves primeres passes a la ciutat. I és que enguany es commemoren els 40 anys de la creació de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS). Els primers 40, vaja. I l’efemèride marcarà emotivament tot aquest 2022. De fet, a principis de desembre se celebrarà un sopar de gala per tots els socis i amics de l’AAOS, amb la qual festejar aquest aniversari. A més a més, l’any arrenca amb “Don Pasquale”, però prosseguirà amb les obres “Rigoletto” (a la primavera); “Don Giovanni” i “La casa de Bernarda Alba” (a la tardor). També hi haurà, excepcionalment un “Rèquiem” de Verdi (probablement el rèquiem més operístic). Una temporada que no seria possible sense els 30 voluntaris que fa quatre dècades van promoure l’associació, signant els estatuts a casa d’Antoni Quintana. “Ara tot just quedem la meitat”, a fer broma Quintana, “així que em fa il·lusió celebrar els 40 anys. A veure qui aguanta als 50!”. Bromes a banda, Quintana ha recordat aquells inicis. “A Catalunya només hi havia el Gran Teatre del Liceu. Però Mirna Lacambra, que viatjava de gira per tot el món, havia vist que d’òpera se’n feia a moltes ciutats més petites”. I va ser l’empenta per començar a moure l’òpera a Sabadell, que després s’estendria a Sant Cugat i a Reus. Tot un circuit operístic que ha anat creixent i que avui acull 12 ciutats (amb Sabadell d’epicentre). A més a més, està previst que la temporada 2022-2023 s’incorporin una o dues noves ciutats. Dit fet. Van arrencar posant en escena l’obra “Madamme Butterfly”. Era l’any 1982. Però encara no tenien orquestra. “Anàvem a mendicar els músics aquí i allà”, reconeix Quintana. “Fins que el 1987 s’impulsa l’OSV, que per cert és l’única orquestra privada a tot l’Estat, en la que els músics són treballadors i propietaris”. Però més arribaria el Concurs Eugenio Marco per a cantants d’òpera, que l’any 1996 es refundaria en l’Escola d’Òpera de Sabadell i el consegüent concurs Mirna Lacambra, de la Fundació Mirna Lacambra-Xavier Gondolbeu. De fet, aquest elogi no podia tancar-se sense unes paraules cap a Gondolbeu, marit de Lacambra, traspassat un 13 de febrer d’ara farà 3 anys. I també una mirada de futur, de la mà del gerent de la FOC; Óscar Lanuza: “Avui anunciem els 40 anys. A saber qui serà qui parli d’aquí 40 anys més”. I també una frase d’orgull (més que boutade, un cert “animus jocandis” envers les admnistracions de Barcelona): “Ens considerem la veritable Òpera Nacional de Catalunya”.

El repartiment, tot un “Dream Team”

El repartiment està encapçalat pel baríton Toni Marsol (en el paper de Don Pasquale), les sopranos Serena Sáenz i Marga Cloquell seran Norina, el jove tenor Pablo Martínez en el paper d’Ernesto i el baríton Manel Esteve serà el Dottor Malatesta. En cercles musicals es considera un “Dream Team” interpretatiu. Sota la direcció musical de Xavier Puig (director de l’Orquestra Simfònica del Vallès), la direcció d’escena anirà a càrrec de Carles Ortiz i Esteve Gorina i Andreu com a director assistent. Com sempre, l’obra anirà acompanyada del Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell.