Lluís Heras descobreix el violó

Les aules de l’Escola Municipal de Música-Conservatori Professional de Terrassa estan gairebé buides al matí perquè la majoria de l’activitat té lloc a la tarda. Ahir, al matí, si es pujava al segon pis, es podia escoltar pels passadissos el so d’una música antiga que fluia com un cant d’enyor. La música provenia de Lluís Heras, al violó, i Jordi Reguant, al clavecí, que estaven assajant el concert que oferiran aquest dimecres (19.30 hores) a l’Auditori Municipal, en el marc del cicle del Conservatori de Terrassa. La proposta es diu “Violons” i té com a compositor central a Bach i coetanis seus com Haendel, Telemann i Vivaldi. Té una cosa molt especial i és que el protagonista en les sonates de Bach i Haendel serà un violó de cinc cordes, una més que el seu predecessor, el violoncel tradicional, perquè incorporava una corda pel to agut. El violó es va utilitzar en els segles XVII i XVIII, sobretot en repertoris en capelles de catedrals. El que abraçarà Lluís Heras és el punt final d’un llarg viatge de set anys que ha fet sobre aquest instrument. “Vaig iniciar un màster sobre música antiga. Havia de fer un projecte d’investigació. El tutor en va fer arribar unes partitures per a violó i se’m va despertar una gran curiositat per saber-ne més”. A partir dels documents, va començar a endinsar-se en arxius catedralicis (n’ha visitat 40) de Galícia, Castella i Lleó, Madrid, Andalusia, Catalunya i a les illes Balears i a les Illes Canàries. Com a resum divulgatiu, Heras explica que “el violó tenor, per tessitura, queda situat entre la viola i el violoncel. Aquest instrument omplia un espai sonor molt eloqüent entre el que seria el contralt de la família: la viola i el baix, l’actual violoncel, i la seva veu ha estat traspassada a la viola o violoncel, dependent dels casos amb solucions no sempre idònies”. L’instrument està documentat a través de tractats europeus dels segles XVII i XVIII i té un vincle fonamental amb compositors com Monteverdi, Bononcini, Bach, Tartini i altres. Formava part dels concerts en espais litúrgics i eren els mateixos músics de les capelles qui en feien la interpretació. Habitualment, amb diàleg amb la veu.

De camí al lutier

En l’actualitat, el violó és peça de museu i se’n conserva un a prop, en el Museu de la Música de Barcelona, i al Museu de Brussel·les. També en fons particulars privats. Heras va culminar el seu viatge encarregant la construcció d’un violó al lutier Guillem Jacobí de Barcelona, que és el que es veurà a l’Auditori. El músic acompanyant,  Jordi Reguant, al clavecí, està encantat. “Jo em dedico a la música antiga i la proposta del Lluís Heras em va atreure molt”. Reguant va dir que ell s’encarrega de fer el so del baix continu amb la mà esquerra i d’afegir els acords amb la mà dreta. Uns acords improvisats com si fos el jazz. Els dos músics tenen lligams amb el Conservatori de Terrassa (Lluís Heras dona classes de violoncel i Ricard Reguant ja es va jubilar) i es compenetren bé. El primer tast d’aquests dos músics amb un repertori de Bach per a violó i clavecí es va poder sentir el mes de març a Amics de les Arts, on van fer cinc concerts amb uns 200 espectadors. El nou repertori ideat, que s’estrenarà avui, es presentarà també el Divendres Sant (15 d’abril) a l’església de Borredà i el mes de juliol a Farrera.