Bocabadats i al·lucinats amb Dakris

El mag Dakris, nom artístic de David Vidal, amb el rostre satisfet i un somriure als llavis, signava, el dissabte al vespre, autògrafs al “hall” de La Factoria Cultural de Terrassa. El públic que esperava el gran moment de saludar-lo. Acabava de presenciar l’espectacle “iReality”, que l’artista havia ofert amb èxit al teatre de l’equipament. Dakris, tal com s’anunciava en la presentació del “show”, havia aconseguit amb els seus trucs de màgia que el públic passés de la realitat a la ficció sense adonar-se’n i quedes atrapat en una mena de núvol de fantasia on tot era probable i, fins i tot, creïble. Com tots els il·lusionistes, aquest mag, primer premi nacional en el seu gènere, té un poder sobrenatural que fa que allò que és només semblava que era i a la inversa. És ràpid i manyós amb les cartes, amb els objectes que apareixen i desapareixen i amb les presències de cossos que es fan invisibles per fer-se altre cop visibles. Tot plegat fa que cada truc sigui una endevinalla que l’espectador no encertarà perquè només ell sap la tècnica i la veritat i no la confia, és clar, perquè no tindria cap gràcia. Durant l’espectacle, l’artista va anar fent més alta i gran la capsa de les sorpreses. Va començar amb una mena de “performance” en la qual el cos quedava desfigurat perquè el tors i les cames anaven per lliure, i semblava que l’havien tallat per la meitat. Quan tot va tornar al seu lloc, Dakris va fer un d’aquells números de sempre, el de la txistera negre des d’on surten coses i més coses per art de màgia. En el seu cas, en comptes del barret de copa, va ser una bossa negra que sostenia un voluntari i de la que van sorgir tot de coses que el públic de la platea havia pronunciat sota demanda de l’artista. Com era possible que aquell petit recipient s’omplís d’objectes si no n’hi havia cap? Com havia anat a parar allà dins una samarreta negra amb les lletres del còmic Marvel i fins i tot, una hortalissa de color verd (un pebrot) que, a més, amagava a dins una carta de la baralla francesa que era un cinc de cors? En aquell instant, el mag ja s’havia posat el públic a la butxaca, especialment el més jovenet, i li va ser fàcil trobar col·laboradors pels trucs que li quedaven per fer. Va baixar de nou a la platea i va demanar un nen o una nena. De seguida, es van veure molts braços i mans alçades. Una nena va pujar amb ell fins a l’escenari i la va obsequiar fent unes boles de paper que, com les bombolles, volen i s’esfumen en un no res. El número va ser màgic per a la nena, però no pas pels espectadors perquè vam veure que les boles de paper anaven a parar al darrere de la protagonista, però, és clar, ella no es va moure de posició fins al final i no va veure res del que passava a la seva esquena. Dakris es va guardar els números més espectaculars per al final. Van ser dues aparicions i desaparicions. En la primera va ser ell que estava sobre l’escenari i de cop i volta estava assegut al pati de butaques. Com hi va arribar sense que el veiéssim? Doncs, no ho sabem. En la segona ocasió, va ser una noia del públic que va viure la mateixa aventura. La noia va pujar a escena, li van cobrir els ulls amb un mocador negre i tot en un plegat es va esvair. Després d’uns segons, la seva presència va aflorar de nou pujant les escales d’accés a la sala de l’auditori acompanyada d’una ajudant del mag. Quan li van destapar els ulls, la noia feia el gest que no sabia ni entenia res del que havia passat feia uns minuts. Fins aquests dos números havíem quedat bocabadats, però amb les visibilitats que es va fer invisibles per tornar a ser visibles, vam quedar al·lucinats, tant o més que la noia protagonista que es feia creus de l’experiència viscuda. L’espectacle de Dakris és el primer programat per LaFACT pel cicle de tardor-hivern d’aquest 2022-23. El segon porta el nom del reconegut Mag Lari, qui ja ha visitat l’auditori diverses vegades i gairebé sempre exhaurint les localitats. El Mag Lari actuarà el dia 28 de gener (21 hores) i promet una nit plena d’il·lusions, jocs, llums, fum i molt humor.