Una història en ballet de mariners i esclaves

El romàntic poeta anglès Lord Byron (Londres, 1788-1824) va escriure “El corsari”, una obra en vers que parla de l’amor d’un mariner que es diu Conrad amb una noia de nom Medora. El sentiment mutu es veu truncat de cop perquè apareix un venedor d’esclaves, el Lankedem, que vol comprar la jove. Conrad, però es compromet a què això no passarà i si passa, farà els possibles per alliberar-la, a Medora, i també a les altres joves que el venedor es vol endur en una platja del Mar Jònic. La història que va imaginar Byron ha traspassat del paper a l’escena i es va convertir en ballet famós a partir del tàndem Marius Petipa i Jules Perrot amb la música d’Adoplhe Adam. La companyia de ballet de Laura Alonso, filla de la mítica i primera figura del clàssic Alícia Alonso, presentarà avui, a La Factoria Cultural, el ballet creat a partir del poema que és tota una declaració sobre què pensava Byron de la societat del seu moment. En “El corsari”, va aprofitar, metafòricament, per defensar els marginats, com els corsaris (mariners en patent de “cors” que els autoritzava per atacar vaixells enemics), i criticar la hipocresia del poder. La directora de la formació coneix bé la coreografia perquè ha crescut amb el Ballet Nacional de Cuba (BNC). El seu ballet pertany al centre Prodanza del Ministeri de Cultura de Cuba i és la porta d’entrada al Ballet Nacional. De la seva formació han sortit figures de primera línia com José Manuel Carreño, Svetlana Ballestaer, Xiomara Reyes i Lienz Chang. Laura Alonso va néixer a Nova York en el si del matrimoni format per la primera ballarina absoluta, Alícia Alonso, i del gran mestre i fundador de l’escola cubana i del Ballet Nacional de Cuba, Fernando Alonso. Va començar els seus estudis a l’escola familiar de ballet de la Societat Pro-Art Musical de l’Havana i va ser solista del ballet citat durant més de vint anys. Cap a la dècada de 1980, va crear un departament de docència especialitzada per promocionar i difondre la metodologia de l’escola cubana de ballet. “El meu pare, el meu oncle i la meva mare van fer el síl·labus per a l’escola cubana de ballet. El meu pare va ser el mestre tècnic, el meu oncle el coreògraf i la meva mare, la ballarina que va mostrar l’escola al món. Una tècnica nova que fusiona atletisme i ciència”, va manifestar en una ocasió.

Primer, una òpera

Abans que ballet, “El corsari” va ser una òpera. Va ser el músic i compositor Giuseppe Verdi qui es va interessar pel poema l’any 1844 (vint anys després del traspàs de l’escriptor anglès) però van passar quatre anys fins que va veure l’estrena que va ser l’any 1848 al Gran Teatre de Trieste d’Itàlia. El llibret li va confiar a Francesco Maria Piave amb qui, de fet, era el seu col·laborador habitual i amb qui mantenia una estreta relació d’amistat. Com va ser l’estrena?. Doncs va passar sense pena ni glòria. Va arribar a l’escenari de Trieste amb el precedent d’una baralla entre editors. Verdi estava tan afectat que no va assistir. I poder la seva absència va fer que el públic perdés l’entusiasme per una òpera que el compositor havia esmerçat uns quants anys. El poema de Byron va tenir molta més sort en la seva adaptació com a ballet l’any 1856 a París. El seu èxit va animar a Marius Petipa i Jules Perrot, tàndem en el gènere de la dansa, a fer una nova versió pel prestigiós Ballet de Bolxoi de Moscou que es va estrenar l’any 1858 amb música d’Adolphe Adam. I des d’allí ja es va catapultar fins avui.