“Hi ha un personatge dels mons pels quals he passat”

És un dels tres fundadors del projecte Simfonova que, diumenge, torna a la Factoria Cultural amb la cinquena entrega. En aquest cas, manté una conversa amb cinc cares conegudes de la gastronomia, la ràdio i la televisió, que escullen un moment de les seves òperes predilectes que, després, s’interpretaran a l’escenari. Aquest cinquè concert és molt diferent dels anteriors o segueix la línia? Segueix la línia en el sentit que Simfonova sempre és un concert d’òpera de gran format, amb una gran orquestra simfònica, un cor, quatre cantants solistes i, que hi ha un presentador, que soc jo, que desgrana un argument que justifica les peces que s’interpreten en el concert. La diferència és que la tria de les peces d’aquest concert no les diu només el presentador des de l’escenari, sinó que el diuen cinc personatges populars i coneguts de tots. Quins són? Carles Sans, Josep Roca, Helena García Melero, Toni Clapés i Boris Izaguirre. I són de quatre mons pels quals he passat. El món del vi, el de la televisió, el de la ràdio i del teatre. L’argument de la tria dels personatges, a part d’una certa proximitat personal, que per això es diu “L’òpera dels amics”, hi ha un personatge de cada un dels mons que, més o menys, hem passat. Com funciona tot plegat? L'argument del concert és que ells ens diuen en unes gravacions de converses disteses que hem fet amb cada un d’ells, quins fragments d’òpera els hi agraden més, per què els agraden, per què els emocionen o com els van descobrir. Aleshores, nosaltres els interpretem en directe a l’escenari. Cadascun tria dos o tres temes, que poden ser de la mateixa òpera o de diferents. L’estructura del concert parteix molt de la conversa que he tingut amb ells. I vostè que coneix bé aquests personatges, les tries que han fet casen amb ells o l’ha sorprès alguna tria? N’hi ha que sí i n’hi ha que no. Per exemple, Boris Izaguirre defensa el personatge de “Carmen” de Bizet. Era bastant esperable, perquè sobre aquest personatge hi ha opinions diverses, des dels que la defensen a mort, dient que és una dona alliberada, independent, que lluita per la seva llibertat i que no enganya mai a Don José, fins als que diuen que és una mala bèstia, una persona egoista i que només pensa en ella. Boris la defensa i que és una persona empoderada i considera que els que la critiquen són uns masclistes. Més exemples? En el cas de Toni Clapés, em diu uns fragments que em sorprenen, però que estan més vinculats a la seva experiència personal. Tria un fragment de “La Bohème” perquè li recorda quan festejava amb la seva dona i els hi agradava a tots dos i el posaven al cotxe. El dia que va veure aquest fragment al teatre, va ser un impacte fortíssim i per ell és el seu fragment d’òpera preferit. I em fa una comparació perquè li agraden Puccini o Verdi, autors que alguns grans entesos en òpera li retreuen, com si la gent anés xiulant Verdi pel carrer. I fa una comparació amb els macarrons a la bolonyesa, que li agraden molt i si els demana a un gran restaurant, li qüestionen, però diu que si estan ben fets, li encanten on sigui. Més. En el cas de l’Helena García Melero, també. Hi havia una peça que, cada cap de setmana quan anaven a no sé a on, que cantaven tots junts en família i ella no en tenia ni idea què era aquella peça. Un dia, va anar a veure “Nabucco” a l’òpera i va escoltar aquella peça que posaven en el cotxe. I el Josep Roca? Sí, és molt previsible, perquè el conec molt bé i sé que, habitualment, relaciona les característiques de determinats vins amb aquelles mateixes característiques que troba en una música d’òpera. Fa una descripció absolutament sensacional, per mi, i fa un paral·lelisme entre alguns vins i uns fragments. Cadascú ho porta una mica en el seu terreny. Aquest dels personatges és un format que pot tenir continuació? En principi no. Com tota la gent del teatre, vam patir la pandèmia i aquest cinquè havia de ser la gran represa. Ens va semblar que com a proposta, podíem anar per aquí. La idea és que el sisè espectacle, probablement, tingui un altre guió. Un dels objectius del seu projecte és apropar l’òpera. S’està aconseguint? Afortunadament, ens va bé i estem omplint els teatres. I vull pensar que entre la gent que ve a veure els concerts no només hi ha els grans aficionats a l’òpera, els quals no podem perdre, naturalment. Volíem transmetre això, amb aquests personatges coneguts, encara que no siguin experts. He vist fins i tot algun nano en algun dels concerts, però no crec que per anar-hi de petits, els hi agradarà de grans, perquè poden anar-hi obligats.