“Wokes” al Principal

La “utilitat marginal decreixent”, diu la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, explica el motiu pel qual es redueix el plaer a mesura què més cops consumim un producte. “Per això, la primera llimonada en una tarda estiuenca a Vallparadís ens meravella, la segona una mica menys i la tercera ens embafa el sucre”, enraona gràficament. Però té una excepció, matisa Boladeras, l’excepció que confirma la regla. I és la cultura. “Mai no et canses d’escoltar Schubert. Al contrari, d’allà possiblement t’animis a escoltar Mozart i d’allà què saltis a Brahms“, afegeix. Aquesta és la metàfora amb la qual la màxima gestora cultural de la ciutat va arrencar la Nit de les Arts, que es va celebrar dilluns al Teatre Principal. Tot i que més que nit, va ser tarda de les arts, amb una entrada a la funció sota un sol radiant i una sortida quan encara clarejava. Sota el lema “La cultura és un dret”, l’alcalde Jordi Ballart hi posava èmfasi en el missatge: “Pot semblar molt obvi, però no ho és. La cultura té poderosos enemics”. I a la gran pantalla s’hi afegia -amb regust de lema de moviment social-: “Serà per tothom o no serà”. Uns lemes inclosos en el nou vídeo que pretén mostrar “tot allò que la cultura pot aportar com a element democratitzador i integrador”, en paraules de la regidora de Cultura. L’audiovisual està protagonitzat per cares conegudes com Pere Arquillué i Miki Núñez (qui també era físicament present al Principal); però també Marissa Josa i La Queency. [caption id="attachment_474636" align="aligncenter" width="700"] Els nois i nois del projecte Virals / ALBERTO TALLÓN[/caption] I no sembla casualitat que la presència de dones sigui equilibrada o fins i tot lleugerament superior. O que s’inclogui la veu d’una rapera feminista i anticapitalista com La Queency. Perquè de la gala d’ahir es constata el nou rumb discursiu que impregna el món de la cultura (com a avantguarda) i en general les polítiques públiques a la Catalunya de 2023. Allò que els seus detractors anomenarien “woke” (que prové dels Estats Units) o “polítiques identitàries”; mentre que els defensors qualifiquen d’“intereseccionalitat”. No només per la inclusió del fet LGTBIQ+ i al vídeo, així com l’equilibri a ple dret de referents femenins (que també). No només perquè la regidora parlés en femení (com a “llenguatge inclusiu”) i enviés “un petonet” als tècnics de la regidoria quan llegia el discurs des del faristol (la dimenssió comunitària de reconèixer la feina feta en xarxa). També perquè una de les joves que participava en la conversa sobre el Projecte Virals parlés espontàniament amb llenguatge “no binari”. O sigui, amb el matís “tú mismo, misma, misme” (en castellà es construeix amb “e” final, en català acaba en “i”). Una taula en la qual els joves reivindicaven, a més a més, acabar amb l’“adultisme” (fer pels joves, sense els joves) i que se’ls tingui en compte a l’hora de dissenyar les programacions culturals adreçades al jovent.

Reptes de 2023 i 2024

La Nit de les Arts també va servir perquè tant Boladeras com Ballart traguessin pit d’algunes de les iniciatives culturals impulsades aquest mandat, com ara el Terrassa Crea, el Terrassa Vibra, el Rock In, els murals d’“street-art” als barris… També van apuntar els canvis a mitjà termini que es produiran en tres equipaments: el trasllat de l’Institut del Teatre a l’antiga AEG, la reobertura del Teatre Regina i la masia de Ca n’Anglada com a centre de residències artístiques.