Estiu sense festivals?

Que el Primavera Sound atregui aficionats de tota Catalunya és ja habitual. De fet, Barcelona és capital i n’exerceix, com a tal, amb concerts de rellevància internacional com els recents de Coldplay i Bruce Springsteen. Una altra lliga, incomparable. Tanmateix, altres ciutats demogràficament equiparables a Terrassa, com és el cas de Sabadell, empalmen festivals. Tancat l’Embassa’t, han encetat l’Observa i al juliol els queda el Fresc. Igualment, Rubí va aplegar més de 25.000 assistents als concerts del LOS40 Primavera Pop, entre els quals va destacar l’actuació de Miki Núñez. Uns festivals que no tenen una equivalència exacta a Terrassa. Especialment, si els comparem amb el mateix període de 2022 (quan s’hi van celebrar tres festivals de cap de setmana), que enguany han caigut per diferents motius. Al maig va arrencar el Fred Festival, que enguany es va haver de suspendre per pluja (s’ha ajornat a la tardor). Al juny va ser el Límbic, però és un festival “nòmada”, sufragat per Òmnium Cultural, que enguany ha itinerat a Sitges. I al juliol es va celebrar el Maleducats, impulsat per Lildami, que en un fet de referència internacional, va aconseguir que hi actués Bizarrap a la masia d’Els Bellots. Aquest 2023, però, fa aturada a l’espera de com es concreta l’any 2024. A banda d’aquests factors conjunturals, s’hi afegeix que la ciutat ha construït el seu “Model Terrassa” de música en viu. Hi coincideixen totes les veus consultades. “Jo no veig tant una mancança de festivals, sinó que el format de Terrassa és diferent, amb tot de música en directe al llarg de l’any”, explica Fran Delgado, director de la Casa de la Música de Terrassa. I posa com a exemple la Terrassa Música Moderna (TMM), quedes de febrer de 2023 ha portat a la ciutat a Mishima, Núria Graham, Xarim Aresté...

Al llarg del curs

Hi coincideix Susanna Carmona, coordinadora del Festival de Jazz: “Terrassa té un model de temporades regulars, al llarg del curs, en equipaments i auditoris de la ciutat”. I de fet sosté què, al seu parer, convé més “mantenir un circuit durant 10 mesos de l’any que no pas concentrat a l’estiu”. Aquí entraria el festival més important de Terrassa, el de jazz (al març) i d’altres disciplines en les quals Terrassa sobresurt: el circ (el festival de la Maurina, al setembre) i la “performance” (el TNT, a l’octubre). Oriol Frisach, gestor i productor cultural (a esdeveniments de Minyons de Terrassa i altres entitats), també treu pit de la vida cultural local: “A Terrassa passen moltes coses, però potser són menys noticiables a nivell noms famosos”. Frisach també valora que el sector està tendint a macroesdeveniments, però dubta que sigui un model rendible per a Terrassa. “L’administració acaba posant molts diners, però no està clar que tinguin un retorn a la ciutat”, enraona. Finalment, no evita referir-se a la ciutat veïna: “Que Sabadell té un festival que mola? I tant. Però no sé si ens interessa, canviar-ho per això”. Fran Delgado, de la Casa de la Música, també hi entra: “Potser a algú de fora li sembla que el que es fan a altres llocs és més ‘guai’, però a Terrassa tenim una programació estable molt potent”. La regidora de cultura, Rosa Boladeras, sosté: “Els festivals com el Fred i el Maleducats han nascut des de la idiosincràsia local: el Maleducats, per exemple, és la conseqüència que Terrassa sigui un bressol de les músiques urbanes”, apunta Boladeras. I ho contraposa a altres festivals nascuts sota el finançament de grans patrocinadors privats, com són els festivals d’estiu a la Costa Brava. “No volem entrar en aquesta competitivitat”, remata.

No és ciutat turística

Efectivament, Terrassa tindria dificultats, perquè comença a buidar-se a mitjans de juliol, després de celebrar-se la Festa Major. “Probablement, no sigui una ciutat per fer un model de festivals d’atracció turística”, diu Susanna Carmona. Perquè no hi ha cap població flotant al juliol i l’agost, com sí que passa a les zones marítimes. A més a més, Pau Gómez, membre de la productora cultural l’Embarral, explica algunes de les dificultats de programar: “No volem fer plans a llarg termini. No ens comprometem. En la postpandèmia, hem canviat la forma de consumir cultura”. D’aquí que la venda d’entrades no s’activi fins a pràcticament dos o tres dies abans. Igualment. David Traver, programador del Sant Pere Sóna! (dins la FM del barri) des del 2002, també percep dificultats. “En l’àmbit polític, cal més suport a les sales de música en directe i a les festes majors dels barris. Perquè hi ha molta oferta de música en viu a Terrassa. Potser no passa res si a Terrassa no tenim festivals mediàtics”.