Un petit Jordi Salat, de 10 anys, contemplava una talla de la Moreneta a la capella. Estudiava a una escola anomenada Nuestra señora de Montserrat ili va demanar al capellà a veure per què era negra. “Pel fum, es va ennegrir”, li digueren. Però el nen va insistir: “I llavors per què el vestit no està enfosquit, i només és la cara i la pell?”.
No va rebre més respostes del capellà, però li va encendre un interès que s’ha allargat durant 60 anys. De fet, les verges negres no són un fet excepcional: hi ha més de 300 exemples arreu del món.
Habitualment se les ha identificades com a pròpies de societats agràries. Tanmateix, a parer de Jordi salat, es deu a l’Apocalipsi de Sant Joan. “Representa la nit. Tal com s’explica al versicle 12. Però no com a quelcom negatiu; apocalipsi com a revelació”, sosté salat.
De fet, se la representa amb una corona de 12 estels. “Que són les 12 constel·lacions zodiacals, com també se simbolitza a la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona, que és una concepció cultural més científica”. Aquesta concepció beu del Nou Testament, que sempre ha estat en lluita amb l’Antic Testament, basat en la llei de Moisès. Una concepció més naturalista versus una de més dogmàtica, afegeix l’expert en art romànic.
I en aquesta lluita entre les dues concepcions, un sector “vol adulterar el sentit primigeni” de les verges negres. “O sigui, les volen blanquejar”, diu Salat. Blanquejar-les tot adduint que originàriament eren de fusta blanca, que el pas del temps o el fum les havia enfosquit.
I diu més: “Ens volen amagar la seva negritud”, com va fer aquell capellà fa 60 anys, “quan aquestes verges estan molt relacionades amb la cultura catalana”.
Ara bé, aquestes divinitats negres ja daten d’abans del cristianisme. I això pot ser un problema per a alguns. “Va dels templers, mil anys abans de Crist”. De fet, cita que a Fenícia ja tenien Astarte.
Però el procés de blanquejar s’ha donat en els darrers segles. “La Mercè de Barcelona era una verge negra. Físicament la van blanquejar. I també li van canviar el nom”, assegura.
I al rei Jaume I “li va baixar del cel una verge, ja negra”, afegeix, “la qual va portar victòries a la catalanitat i que és la interpretació nostrada”.
* La xerrada “Verges Negres i l’art Romànic”, a càrrec de Jordi Salat, té lloc avui dijous, a partir de les 19.30 hores, al bar Culla. Està organitzada per la Sala Paüls
