Quan vivíem la Festa Major a l’envelat de la plaça Progrés

Au, cap a la plaça del Progrés, que és Festa Major! Hi va haver un temps a Terrassa que l’epicentre de la festa es trobava a Ca n’Aurell, on es muntava el gran i efímer envelat dels dies festius. Apareguts a mitjans del segle XIX, esdevingueren en l’espai comunitari que acollia les actuacions i tot tipus de balls, com vals, tangos i fins i tot xotis. Inicialment “creen un joc d’ostentació social. Hi havia qui es podia pagar una llotja, una cadira o qui estava dret tota l’estona”, explica el terrassenc Jan Grau, entrevistat a la darrera edició de la revista Vallesos. “Hi havia tot un joc d’escenificació que anava lligat a l’auge del teatre i de les arts sumptuàries, que es van disparar moltíssim”, afegeix. Ja a començament de segle XX, els escenògrafs i dissenyadors van fer “virgueries”, apunta. “I arriba la il·luminació elèctrica, com la japonesa, la xinesa -amb globus rodons de papers i una espelma a dins, com fanalets, que provocava molts incendis...”, diu. A Terrassa s’hi instal·lava durant anys a la plaça Progrés. I arriba fins principis dels anys 70. Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, explica: “Ocupava tot el diàmetre de la plaça, convertit en un tancat”, explica. “També s’hi feien competicions de boxa, pallassos...”.

Francino, 1955

Tant és així que l’Arxiu mostra ara una fotografia inèdita presa per Francino l’any 1955. Es tracta d’una panoràmica de la plaça que s’inclou en l’activitat “La Terrassa mai vista. O vista d’una altra manera”, que l’Arxiu organitzen aquest dissabte a partir de les 21 hores a la seva seu (carrer Baldrich, 268). “És una experiència immersiva, un recorregut per veure entorns mai vistos de la Terrassa dels segles XIX i XX, a partir de fotografies i audiovisuals custodiats a l’arxiu”, explica Soler. A partir de les 21 hores, es repartiran els assistents en grups de deu persones, acompanyades d’un guia que contextualitzarà la visita. No cal inscripció prèvia, només ser a l’hora prevista. Per una banda, s’hi troben fotografies panoràmiques de principis de segle. “Com les fetes des d’un vol aeri, l’any 1925, des de molta proximitat”, assenyala. “S’hi identifica la Torre del palau, l’església del sant Sant Esperit... I sobretot, totes les fàbriques de la ciutat”, apunta. “És molt pràctica per entendre coses com el fet de perquè el vapor Gran és deia així”, puntualitza. Per una altra banda, es mostren els cartells de la Festa Major entre 1912 i 1978, així com altres imatges festives. També les de la “cabalgata”, que era l’acte principal sota el franquisme. “Llavors s’havia desplaçat el centre de la festa al portal de Sant Roc. I en aquella rua desfilaven les majorettes, els capgrossos, els animals del cric...”, explica Soler. Eren uns anys en els que ja el Passeig del Compte d’Ègara acollia els concerts de folk i rock. De fet, amb la Transició tot el mapa festiu se sacseja.

El model vigent

Les colles de cultura popular (vinculades al Centre Excursionista), l’impuls del llavors regidor Jordi Labòria, l’aparició de Minyons (1979) i Castellers (1980)... I la renovació del bestiari: la recuperació del drac de Terrassa (1981), els nous gegants (1980), els gegants antics ja restaurats, que daten de 1850 i són els primers del Vallès (1981), la Pàjara (1983)... Un model que s’ha consolidat i que deixa enrera, per la pròpia evolució de la societat, els dies que feiem festa a l’envelat.