La relació de l’home i la natura, a l’estiu, es fa més intensa que en qualsevol altra època de l’any. Els dies, més càlids i lluminosos, conviden a sortir de casa per cercar paisatges d’ombra i aigua. Us proposem mirar
jardins pintats exposats en espais interiors de Terrassa. El passeig s’endinsa en representacions enjardinades que decoren interiors d’edificis del nostre patrimoni catalogat com el claustre del Convent de Sant Francesc, la Casa Benet Badrinas i la Casa Alegre de Sagrera i que firmen el ceramista Llorenç Passoles i els reconeguts pintors terrassencs Joaquim Vancells, Joan Duch i Pere Viver.
El recorregut ens permet observar com cada artista reinterpreta el concepte del jardí segons el
moviment cultural de l’època en la que viu i en funció de l’espai proposat per les persones que li han fet l’encàrrec. Les representacions triades són de diferent període però tenen elements en comú, com les zones de gespa i parterre, arbres, flors, murs, fonts, balustrades, illes d’aigua i arquitectura clàssica.
L’art del jardí com a expressió artística és tan antiga com la civilització humana. Jardí és sinònim de paradís i, per tant, de bellesa. En l’antiguitat ja es van incloure aquests espais de repòs en obres artístiques, però eren merament decoratius perquè es donava més prioritat a les icones èpiques i religioses, mentre que el jardí quedava al marge. Va ser en el
Renaixement i en el
Barroc, on aquests espais de natura passen a interactuar amb l’home o amb el que és diví d’una manera molt més àmplia.
L’evolució d’aquest llenguatge plàstic va arribar al seu zenit amb el modernisme on artistes destacats, com Santiago Rusiñol a casa nostre, van plasmar la natura entesa ja com un espai d’interacció urbana i de la vida quotidiana. Les avantguardes no abandonen el tema del jardí i del parc, però ho fan amb el llenguatge del seu moviment. És a dir, el concepte de l’espai enjardinat es representa desfigurat amb la voluntat de convertir-se en una cosa intuïtiva o fantàstica.
Casa Benet Badrinas
La decoració de l’escala principal constitueix el millor exemple de l’art noucentista pel que fa a representació de jardins ornamentals a Terrassa. Es divideix en dos plafons de grans dimensions, el primer únicament pintat i obra del pintor Joaquim Vancells, signat i datat del 1919, i el segon amb quatre plafons de pintura mural i un vitrall emplomat central, tres dels quals signats també per Vancells i el quart per Joan Duch (és el que fa referència a la font d’aigua). També presenta un vitrall emplomat a la claraboia que il·lumina l‘escala monumental.
El gran plafó de Vancells s’inspira en un jardí clàssic, a l’estil francès. En primer pla quatre parterres amb gespa i un estany amb brollador circular central. Envoltat per grans desmais, arbres molt propis dels jardins. A la dreta enfila una escala balustrada monumental, amb pilastres amb gerros i al replà superior una parella amb indumentària afrancesada i bosc de pollancres. A la base, segueix el jardí amb un estanyol amb brolladors i més desmais i al fons, una edificació clàssica de color blanc, a dos nivells, amb arcuacions de mig punt i barana balustrada superior.
El segon plafó, a quatre mans de Vancells i Duch, representa un estany amb brollador central dins l‘aigua, quatre signes, bancs i tancat per una barana balustrada amb una pilastra amb escultura de figura femenina a un extrem, amb dos graons al mig, i a l’altre extrem amb un floró, amb fons de desmais i pollancres. El vitrall central presenta un estany rectangular, amb xiprers a una banda i a l’altra pins i al fons una glorieta amb columnes i volta semicircular.
Casa Alegre de Sagrera
La residència senyorial del carrer de la Font Vella és un espai de visita imprescindible. Posem en relleu una de les pintures murals del pintor terrassenc Pere Viver que es troba al vestíbul de la casa. Es tracta d’un plafó decoratiu de pintura a l’oli de 1913 (modernisme) que representa un jardí de caràcter romàntic i idíl·lic. L’escena té com a protagonistes tres noies joves, nues cintura en amunt –gairebé com deesses– que sostenen un gerro ple de roses esplendoroses. Al costat hi ha un brollador d’aigua en moviment, que culmina amb una escultura monumental de dues imatges femenines, que reben l’ombreig d’un desmai.
A prop de l’escultura, un petit àngel que volteja amb una garlanda de roses i que sembla actuar com el jardiner que proporciona l’embolcall floral a les joves. En primer pla una balustrada, de color gris, decorada també per testos de flors, algunes de les quals s’escampen fins al terra de color verd amb taques de color groc. En segon terme, una segona balustrada per tancar l’espai íntim. Al fons s’aprecia un passeig d’arbres alts sobre el que sobresurt el perfil d’unes columnes d’arquitectura clàssica.
Claustre de Sant Llàtzer
Del bell i singular conjunt ceràmic de l’any 1673 que representa la llegenda de Sant Francesc d’Assís , realitzat pel prestigiós taller de Llorenç Passoles de Barcelona, que decora aquest espai de l’antic convent franciscà, hem triat el plafó número 8 que porta per títol “Somni d’Inocenci III”. L’escena està ambientada a l’aire lliure, on veiem un jardí amb elements propis. Al centre pren protagonisme una palmera que s’acompanya de plantes amb flors diverses d’un groc esblaimat, així com d’algunes herbes. També hi destaca una font que s’eleva, d’on raja una aigua cristal·lina nítida de color blau.
El jardí d’inspiració renaixentista, molt ordenat, es tanca al fons amb una balustrada de color gris que ens recorda el color de la pedra. La mateixa, però obre portes al més enllà, on es divisa un cel retallat per un grup de muntanyes i cases de tons blaus. En aquesta obertura, hi sobresurt una petita caseta, en forma d’església, que surt volant pels aires. Una imatge que li dona a l’escena, seriosa i ordenada, un xic de comicitat. Dins l’església, hi ha un personatge de petites dimensions que correspon a sant Francesc i que està coronat amb orla.
Jardins imaginats
Domènec Ferran i Gómez, historiador de l’Art
A partir del segle XVII, els habitatges de les famílies benestants terrassenques gaudien sovint de jardins monumentals. Els casos més destacats, però també desapareguts, en serien els de la Casa Vinyals al carrer Major o la Casa Alegre del carrer del Nord. No ens consta, però l’existència de jardins pintats en aquest període als interiors de les cases. Només conservem els que es representen als plafons ceràmics del Claustre del Convent de Sant Francesc.
A finals del segle XIX, en el període neoclàssic, modernista i noucentista, existeix una austeritat de decorativisme en les façanes, que es compensa amb les decoracions més profuses dels interiors. Així seria el cas dels tres exemples de jardins pintats que avui proposem, una fórmula pràctica per domesticar els jardins exteriors tant si els tenien com si no.
En el cas del claustre del convent, els plafons ceràmics són una explosió de color, històries, paisatges i també flors i jardins de l’època. On la diversitat de plantes, arbres, arbustos i flors hi són minuciosament representades. Donaven coneixement de la vida i obra del seu fundador als frares de la comunitat religiosa, però també una alenada d’aire lliure i vida a l’exterior.
Semblants havien de ser les sensacions que donaven les pintures als habitants i visitants de la Casa Benet Badrinas i Casa Alegre de Sagrera, encara que aquesta segona tenia un dels millors jardins d’estil francès conservats a la ciutat. Percepcions de relaxament, pau i tranquil·litat en una societat fabril, bruta i sorollosa que tenien als carrers de la ciutat.
Aquestes representacions pintades de jardins responen a una concepció clàssica, mediterrània, contraposada als anomenats jardins anglesos, més naturals i menys estructurats.
Els quatre artistes que varen pintar els tres jardins, tenien uns referents reals propers en jardins particulars de les respectives èpoques, Passoles i el seu taller en palaus i cases senyorials barcelonines del segle XVII. Vancells, Duch i Viver en els mateixos jardins de la Casa Alegre o els romàntics de la Masia Freixa, però també els d’altres cases burgeses de principis del segle XX, avui dia molt transformats o desapareguts.
