Un estudi botànic del Vallès

Probablement, una mirada despistada es pensaria –inicialment– estar davant d’una exposició de pintura. Si algú expliqués la tècnica de revelació emprada, potser pensaria que és fotografia. I, tanmateix, el que David Millán ha aconseguit a “Antotípia. La imperfecció de la llum”, és una barreja d’arts plàstiques. Es tracta d’un total de 24 làmines de 50x65 cm, amb motius de fulles i plantes. És com un estudi botànic, ple de colors i les aromes que s’hi desprenen. Un estudi botànic que ha pres les parets del Centre Excursionista des d’aquesta setmana. Però, que és exactament aquesta mena de litografia de plantes? “L’antotípia és una tècnica fotogràfica alternativa inventada per John Herschel el 1842 i que fa servir pigments vegetals fotosensibles”, explica Millán, qui ret homenatge a la innovadora figura de Herschel, no només simbòlicament sinó també amb la col·locació d’un retrat al mateix Centre Excursionista. [caption id="attachment_511976" align="aligncenter" width="700"] El Centre Excursionista obre cada a tarda a les 18 hores / ALBERT TALLÓN[/caption] John Herschel va fer servir l’antotípia per plasmar les imatges de fulles i plantes, però va ser Anna Atkins qui amb la cianotípia va il·lustrar làmines i llibres de botànica.

Fulles de Sant Llorenç

Aquesta exposició també és un experiment. I és que Millán ha realitzat un estudi botànic del material al seu abast, a les contrades del Vallès. De fet, l’artista ha recollit plantes i flors principalment del parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. Però també dels parcs urbans de Vallparadís i de Sant Jordi. Hi ha fulles de parra, nesprer, heura, noguera comuna, cogombre, alocàsia... Totes elles reaccionen gràcies a pigments vegetals més fotosensibles (com els espinacs, la remolatxa i la col llombarda). De fet, cada litografia encara destil·la la seva pròpia olor, la de cada fulla, planta i pigment barrejat per crear cada quadre d’antotípic.