Al “Llongue” sí que li agradaven les balades

Litus recorda el seu amic: “En ‘Llongue’ sempre deia que a partir dels deu anys, ja pots considerar que un amic és un vell amic”. I sent així, feia estona que eren vells amics. A la mort del mític músic sabadellenc Josep Maria Llongueras, cinc artistes terrassencs han unit els seus esforços per retre’l homenatge, juntament amb una quinzena de músics sabadellencs. Tots plegats han enregistrat l’àlbum “Els teus amics”, que s’ha publicat aquesta setmana sota el segell de Microscopi, en el que cada artista versiona alguna cançó de “Llongue”. I és que Josep Maria Llongueras va morir jove en anys (63) i vell en les incomptables amistats que va forjar. Va ser cantant de la mítica banda La Madam. Precisament quan el bateria de la banda va morir –encara més jove–, “Llongue” va compondre “Una altra tarda”. Litus explica que és un tema en el qual “Llongue” expressava el seu enyor, respecte al seu amic. “I em semblava bonic recuperar-ho”, diu Litus. Però ara, l’amic absent no és cap bateria. “Vaig triar aquesta cançó per cantar-li al meu vell amic”. A més, Litus li fa una picada d’ull modificant un dels versos. “En la lletra original, Llongue li deia al seu amic: ‘No et compondré cap altra balada, perquè no t’agraden’. Però ara li canto a Llongue, i a ell sí que li agradaven”. Una petita broma en la distància per a qui va ser el padrí musical i el primer productor” de Litus. “Amb ell vaig aprendre a gravar discos. I era un dels meus millors amics”.

Nunu Garcia Duran

De fet, l’amistat entre Litus i “Llongue” en va reportar una altra en cadena. La de Nunu García Duran. “Fa molts d’anys vaig començar a cantar a Mutis, que era la banda de llavors de Litus, a la que vaig entrar substituint una corista”, recorda. “Un dia estàvem gravant unes veus a l’estudi del ‘Llongue’, de forma que em va veure i em va dir si m’interessaria mai col·laborar en alguna cosa”. https://www.youtube.com/watch?v=whoy6NkecbM Així va començar una relació professional, “que amb els anys va tornar en relació estreta”. D’amics. Tant és així que juntament amb el també terrassenc Riki Latorre, el mateix “Llongue” i alguna altra persona van fer un grup informal que se n’anava de vacances uns pocs dies a Cadaqués. “Actuàvem en alguns bars del poble i amb el que guanyàvem, ens pagàvem l’apartament”, explica Nunu. Era el seu moment de vacances. I és un record que té molt viu i que perviu en la cançó que ha triat per adaptar al disc. “‘Pagar per adelantat’ parla de la matxada del capitalisme i de treballar, per després estar quatre dies amb els peus a la sorra”. Potser a Cadaqués.

Miquel Pujadó

Un tercer col·laborador del disc és Miquel Pujadó, qui ha enregistrat una versió de “Crònica” en companyia del músic Xavier Batllés (fundador de l’Orquestra Mirasol). “Ens vam conèixer a mitjan anys noranta. M’agradava la seva manera d’escriure cançons (era un excel·lent lletrista i un melodista imaginatiu) i a ell li agradaven les meves, tot i que les nostres estètiques eren molt diferents”, recorda Pujadó. “O potser precisament per això”. El 1997 va fer els cors amb Manel Joseph, a la cançó “Als morts no els passa mai”. I el mateix any van cantar plegats “Les places de Gràcia” en la presentació del disc “Núvols i Clarianes” de Pujadó. “Acostumàvem a veure’ns de tant en tant per fer-nos conèixer mútuament les nostres darreres descobertes”, remata.