Terrassa és el municipi català amb més projectes d’autoconsum solar col·lectius en funcionament. Per a entendre-ho, aquest model permet que l’energia que es genera a la teulada d’un edifici, no només va a parar a aquest mateix equipament. Tal com explica Arnau Alarcón, director de projectes de L’Energètica, l’empresa impulsora, “l’energia que genera una instal·lació fotovoltaica, a part de ser aprofitada pel consumidor que hi ha sota la coberta, pot ser aprofitada per qualsevol que estigui a una distància inferior a cinc quilòmetres”.
L’empresa pública de renovables de la Generalitat L’Energètica ha desplegat a la ciutat -juntament amb l’Institut Matadepera- una xarxa de 14 instal·lacions fotovoltaiques que, a part d’alimentar energèticament l’edifici al qual estan instal·lades, també cobreixen altres equipaments públics de l’entorn. Amb 3,56 megawatts pic (MWp) de potència i una inversió de 5,1 milions d’euros, la xarxa de Terrassa és el projecte és el més gran de L’Energètica a Catalunya i, segons l’empresa, la situa com el municipi del país amb més projectes d’energia compartida en funcionament.
La xarxa abasteix 13 equipaments de titularitat pública, com són l’Oficina Territorial de l’Agència Tributària de Catalunya, el Parc de Bombers, el MNACTEC, els casals cívics i comunitaris de Can Boada, Sant Pere Nord i Sant Llorenç, el CAP Antoni Creus, les oficines d’Afers Socials i Famílies i de Treball Terrassa-Edison, la Residència de Gent Gran Torre Mossèn Homs, l’Escola Bressol Soleia, la Comissaria dels Mossos d’Esquadra i el Complex Ègara. L’energia prové de les plaques repartides en cinc instituts terrassencs (Mont Perdut, Investigador Blanxart, Nicolau Copèrnic, Ègara i Cavall Bernat), el de Matadepera, tres CAP (Can Roca, Terrassa Nord i Terrassa Est), la llar d’infants l’Oreneta, l’Oficina d’Afers Socials-les Arenes, el Centre Cívic i Comunitari Sant Llorenç, i el CIFO Vallès. A banda, també hi ha l’aparcament del CST-Hospital de Terrassa, que produeix energia per a abastir prop d’un 3% del consum del centre.
La clau de tot: els instituts
“Els instituts, com a norma general, són excedentaris: generen molta més energia de la que necessiten”, explica Alarcón. Són edificis de la Generalitat, amb teulades grans i aptes, i amb poc consum, sobretot quan més sol hi ha: “Tanquen tot l’estiu, que és quan hi ha més producció. Caps de setmana, períodes no lectius, Setmana Santa, Nadal…”.
Per aquest motiu, la major part de l’energia no es queda on es produeix. El Blanxart, per exemple, cedeix el 95% de la seva producció al MNACTEC, “un gran consumidor perquè té unes màquines de clima molt grans, diu Alarcón. Entre d’altres, el Cavall Bernat, per part seva, n’envia el 70% als Bombers i el 15% als Mossos, i el Mont Perdut la reparteix entre ell mateix (56,3%), l’Agència Tributària (28,3%) i els Bombers (15,4%). “Així tota l’energia que generem es queda dins de la Generalitat”, resumeix Alarcón.

- El mapa de Terrassa amb la xarxa d`autoconsum compartit i les diferents connexions
L’energia, però, no viatja físicament cap a cada edifici. “És un autoconsum virtual”, explica el director de projecets de L’Energètica, dient que “no pots assegurar que la consumeixi físicament un consumidor que està a quatre quilòmetres”. El que es fa és assignar a cada consumidor un coeficient fix, que es comunica a la distribuïdora.
L’avantatge econòmic ve de dues bandes: l’energia que arriba de la xarxa convencional ha de “pagar peatges” i depèn del preu del mercat, mentre que la fotovoltaica, un cop amortitzada la inversió, surt molt més barata. “El concepte que l’energia solar és gratuïta és mentida, perquè les plaques no són gratis”, matitza Alarcón. Tot i això, quan la placa queda amortitzada, sí que es pot començar a parlar de gratuïtat.
És una xarxa; no va de teulada a teulada
El cas de Terrassa té una particularitat: diversos dels equipaments públics reben energia de més d’una instal·lació. El Parc de Bombers, per exemple, n’obté del Mont Perdut i del Cavall Bernat; la comissaria dels Mossos ho fa del Cavall Bernat i de l’Institut de Matadepera. En comptes de deixar que els excedents d’energia dels instituts s’injectin a la xarxa elèctrica general, L’Energètica els distribueix entre altres edificis públics que poden aprofitar-los. Això converteix el conjunt en una xarxa energètica i no només en una suma de plaques solars. La majoria de projectes ja funcionen o són a la recta final de legalització. El més important, el de l’Hospital de Terrassa, es preveu que entri en funcionament abans que acabi l’any.
L’Hospital, la gran peça
El projecte més gran de la xarxa de Terrassa és al CST, on s’hi produeix gairebé dos terços de la potència de tota la xarxa (2,31MWp) a través d’una pèrgola solar a l’aparcament. El consum dels hospitals és tan elevat que, de fet, l’electricitat que s’hi generi es destinarà íntegrament al centre sanitari, de manera independent. ç

- Una vista aèria de la pèrgola amb plaques de l’aparcament de l’Hospital de Terrassa
- L`Energètica
Tot i això, aquest projecte no ha estat sempre de L’Energètica. Quan l’empresa va contactar amb el CST, l’obra ja estava licitada i a punt de començar. “Vam trobar una solució que ens convenia a tots, que era comprar-los el contracte”, explica Alarcón. Després d’una auditoria del projecte, el CST va executar l’obra, que va començar el febrer del 2025, sota supervisió de L’Energètica, i ara es preveu que la pèrgola entri en funcionament just abans del 2027. L’import és de 3,92 milions d’euros, i la instal·lació passarà a ser de l’empresa pública un cop es connecti.
És, afegeix Alarcón, “una nova línia que s’enceta a Terrassa” i que es vol repetir: L’Energètica està a punt de començar una pèrgola a l’Hospital de Mataró. Un cop en funcionament la del CST, tota la xarxa de Terrassa produirà uns 4,46 GWh l’any, una energia equivalent al consum d’unes 1.300 llars de la ciutat, segons l’empresa.