Romantitzar el passat?
Cultura i Espectacles
Què diria un terrassenc del 1900 si ens veiés vestits a la Fira Modernista?
- Un candidat als Goya se n’assabenta al Mercat de la Independència
ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Terrassa Terrassa allarga fins al gener la retirada de fulles dels carrers i reforça la neteja per Nadal Blanca Escriche
-
Publicat el
01 de desembre de 2023 a
les 20:18
No m’he posat totes les samarretes terrassenques. Ni he vestit la malva dels Minyons, ni la roja del FC Terrassa. Però si hi ha una samarra que sí que m’he posat, és la brusa d’obrer per la Fira Modernista.
De fet, és una tradició que em vaig autoinstaurar al principi d’arribar a Terrassa (fa quasi 10 anys!), sense que ningú del meu entorn es vestís.
En soc fan, vaja. Tot surt de l’armari de cada dia: Una brusa de pagès mallorquí, la “txapela” basca, un mocador “de fulles” del meu poble, cistella de vímet (d’anar a fer mercat) i algun detall de tela de farcell (un tovalló de les estovalles de casa).
I com n’hi ha d’obrers, també n’hi ha de modernistes, burgesos... Què sé jo, una pluralitat social d’antuvi. Tanmateix, el relat històric que genera la Fira Modernista se centra en exclusiva en un perfil social –el burgès– que equiparat a ara no afectaria més del 5% de la població.
I no només percebo una sobrerepresentació radical d’una classe social, sinó que difícilment es posa en context les condicions en la vida industrial (en canvi, és “generador de riquesa per a la ciutat”).
La presentació del cartell de l’edició del 2024, abans-d’ahir, en va ser exemple. Un cop més, el cartell el protagonitza una membre de la burgesia modernista. 21 anys i 21 cartells. I vist en perspectiva, només dues vegades hi apareixen membres del 95% de la població de llavors: l’any 2016, una parella d’obrers (amb el Vapor Aymerich de fons). L’any 2018, un cambrer (amb el Mercat de la Independència de fons).
Aquesta manera de romanitzar el passat és més aviat postmoderna. I jo mateix hi caic, sovint. La setmana passada mateix, el Colmado Roca presentava el seu calendari del 2024, amb fotografies de la Terrassa dels anys setanta. En una piulada a Twitter, deia: “La Terrassa del segle XX era una ciutat-fàbrica (grisa i contaminada). Però molt més harmònica pel que fa a l’urbanisme i l’arquitectura. Quin mal va fer el ‘desarrollismo’ del tardofranquisme, permetent burrades (per especular)”. Un bon amic (ambdós a dalt o a baix dels 35 anys) afegia: “Potser és nostàlgia, però fins i tot els cotxes (tan contaminants) també estaven fets amb més bon gust”.
Tanmateix, Joan Rovira hauria de venir amb un puny damunt la taula: “Harmònica? Era harmònica de tan merdosa, dura, franquista, opressiva i grisa. On hi veus tu l’harmonia? (...) A l’arquitectura feixista camufladeta com a patrimoni? Als barris deixats de la mà de Déu? Ara no és el paradís, però és a anys llum”.
Intento imaginar què pensaria un terrassenc del 1900 si ens veiés a la Fira Modernista. Com a mínim, que estem romantitzant un passat amb virtuts i encara més ombres.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Notícies recomenades
-
Cultura i Espectacles
Una orquestra us convida a un viatge a Suècia per 15 euros
-
Cultura i Espectacles
Què fer a Terrassa aquest cap de setmana: 20, 21 i 22 de novembre
-
Cultura i Espectacles
Premi Butaca Honorífica per a Marissa Josa
-
Cultura i Espectacles
La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda
-
Cultura i Espectacles
Música amb formatges a Terrassa
-
Cultura i Espectacles
Miki Núñez arrencarà la gira de presentació del nou disc íntegrament en català al Festival Strenes