He de resumir seixanta anys de producció de
Romà Vallès en 10 minuts de conversa!”, es queixa, amb un riure amable, el comissari
Joan Gil. I és que a preguntes de Diari de Terrassa, Gil fa un recorregut per les onze etapes principals de Vallès. Però que no configuren una mena de Tour de France, sinó les etapes artístiques que revelen la seva evolució.
Totes elles es poden veure a l’exposició “Romà Vallès. Retrospectiva. En el centenari del seu naixement”, que LaFACT Cultural ha inaugurat recentment.
Arrenca des de principis dels cinquanta com un dels pioners de l’informalisme. “Trenca amb el cànon del foment, amb el formalisme. I experimenta, en base al que aprèn a les seves estades a París, Roma...”, explica Gil. Posteriorment, entre 1958 i 1984, Vallès manifestarà una predilecció per la “Gestualitat”.”Toca tots els vessants: matèria, gest, taca i espai”, explica Gil.
Entre 1964 i 1967 arribarà una etapa de “Collage”, amb certa sintonia amb el Pop-Art”. Aquests són els quadres més fàcils d’identificar a LaFACT, ja que inclouen fotografia física dins el collage, per així subratllar la presència de la realitat. “És una denúncia irònica dels mass mèdia”, contextualitza el comissari.
Del 68 al 70 arriba una curta època “Geomètrica”. “És protagonitzada per cossos bàsics, com a formes geomètriques, ben endreçades; en contraposició a l’informalisme”.
Fins a l’any 1972 es considera que Vallès enceta l’etapa del “Biomorfisme”: “Fa servir formes orgàniques, en les que apareix la figura”, diu Gil. Com uns ulls, a la recerca d’una veritat.
Acceleració d’etapes
“És un moment en què Vallès crema etapes molt ràpid”, atura Gil un segon en el recorregut.
[caption id="attachment_520773" align="aligncenter" width="700"]
ALBERTO TALLÓN[/caption]
I un altre cop, els curts anys entre el 72 i el 74 seran protagonitzats per la natura. Uns conjunts florals i d’amples gèneres cromàtics que es coneixeran com a “Floracions”.
Del 74 al 79 arriben els “Nous conceptes”, en les que es qüestiona el concepte en si mateix. “Fa servir cordes, lligams, fins i tot embolica els quadres”, explica Gil, en certa oposició a la gestualitat.
Fins a l’any 1982, Vallès estarà centrat en una reacció al conceptualisme: “Evoca la idea dels quatre elements: l’aigua, el foc, la terra i l’aire”.
De seguida comença una temporada en que fa servir signes, cal·ligrafies i teles, fins al 1987. I a partir d’aquí, els “Nous Espais”, que s’allarguen fins al 1998. “Vallès sempre havia dominat el l’espai. Però especialment en aquesta etapa, fa ballar la pintura i és bastant vitalista”.
La cloenda
Enfilat ja al final, insinua la idea de tornar als orígens (fins al 2004). I des d’aquí fins a la seva mort (el 2015) arriba l’etapa d’“Heràclit”. Com va dir el pensador clàssic, tot és moviment i res persisteix. “Un principi i un final. És la forma que Vallès tanca el cercle de la seva obra, al llarg de seixanta anys”.
Un conjunt artístic que no només es pot gaudir en aquesta imponent retrospectiva a LaFACT, sinó que també ha estat recentment a la galeria José de la Mano de Madrid, a l’estant de Catalunya dins la fira ARCO i –actualment–a una col·lectiva al Museu de Girona.
“La seva obra és un misteri. El gest, la taca...”, remata Joan Gil, com a colofó.
