Farà cagar el Tió lletres egarenques?

En la notòria tradició escatològica catalana -i que es reivindica amb un xic d’orgull, diríem- arriben dies de glòria: el caganer i el tió. No la deixem passar i vinculem-la amb l’ecosistema del llibre, que aquest any ha ofert a Terrassa la publicació de desenes d’obres d’escriptors locals... Però també reedicions molt importants. De fet, n’hi ha dues, que són les que destaca el llibreter Àlvar Masllorens, de La Temerària. La primera és “Poemes del retorn”, d’Agustí Bartra. La segona “Aquest serà el principi”, d’Anna Murià. Morts els anys 1982 i 2002, respectivament, van ser una parella sentimental, amb dècades d’exili, reconeguda en la part central del segle XX. “Però de forma més contemporània, no han estat massa llegits”, explica Masllorens. I afegeix: “Bartra és colossal, però ha estat deficientment llegit i editat”, afegeix Masllorens. “I l’Anna Murià no la coneixia i ha estat un gran descobriment”, reconeix. De fet, Masllorens apunta a la necessitat de fer justícia: “Els hem de reivindicar. Els hem de conèixer i llegir més. Perquè no anem sobrats –a les lletres catalanes–, d’autors de tanta qualitat i que ens passen la mà per la cara”. Saltem ara a la Llibreria Cinta, on Pepa Puig recomana “Únics”, d’Alba Olcina. “Després de viure a terrassa, ara s’ha anat a la Cerdanya. I allà ha muntat un equip de bàsquet amb joves amb discapacitats”, explica la llibretera, “amb unes vivències que ha plasmat en el llibre”. En segon lloc, la nova novel·la de Pep Puig, “Si una tarda de juliol un borinot”, que va presentar a la tardor en un acte a Ullastrell (escenari de la trama). Aquest repàs al 2023 literari terrassenc ha de fer aturat inevitable a Sant Jordi, diada en la qual s’estrenaven la novel·la “Cerbantes Park”, de Carlos Robles (qui també fa cursos a l’Escola d’Escriptura dels Amics de les Arts). També d’altres com “El color dels coloms”, de Rubén Intente (en el gènere negre) i “Desamor distópico”, d’Uri Rubio (en l’especulació tecnològica). Igualment, Andreu Grau, presentava “Les fulles mortes”, amb la Terrassa dels anys vuitanta com a escenari. A més, la professora de la UAB i traductora Mireia Vargas veia publicat “L’home dels ulls compostos”, que ha traduït del xinès.

Poesia

La poetessa Anna Fernàndez, ara establerta a la Catalunya Nord, defensava el seu poemari “Partir”. Com l’advocat i activista Joan Tamayo defensa el seu “Cop de maça”. I en l’assaig vivencial, el climatòleg terrassenc Jordi Cruz publicava “96 hores de juliol i 1 infern: Atrapats a l’incendi d’Horta de Sant Joan”. La reconeguda novel·lista Tessa Julià presentava “Les cares del medalló”, mentre que Sònia Guillén signava exemplars de “No sé qui soc”. Gran any per a Guillén: A la tardor, guanyaria el 38è premi Ramon Muntaner per “Cicatrius” i el 19è premi Manuel de Pedrolo Ciutat de Mataró per “La geometria dels batecs”. Un altre premiat ha estat Lluís Prats, si bé molt recentment: va guanyar la setmana passada el l 61è Premi Josep M. Folch i Torres per “Wen i Long”, que atorga Òmnium Cultural durant la Nit de Santa Llúcia.

Terrassenquisme

També presentant fa poc és el “Dietari del confinament” de Vicenç Villatoro, que ha estat publicat per la Fundació Torre del Palau (que deixa molts altres aquest any). De fet, l’etnografia local també ens deixa títols com els dos exemplars anuals de la revista “Vallesos” (el segon es publica tot just aquesta setmana) i la revista “Terme” (que edita el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa), dedicada al patrimoni material de la ciutat. També cal destacar el llibre que commemora el centenari de Centre Excursionista de Terrassa. També és història local el llibre que explica la creació de l’univers de “Los Aurones”, creat pel terrassenc Josep Viciana. I una pulsió documentalista viu també a “Catalunya, veus i mirades”, que recull les aquarel·les del pintor Robert Cabeza. Vet aquí un resum de 2023 i -també- un catàleg d’idees per aquest Nadal.

“Cada cop costa més vendre llibres”

Pepa Segarra fa balanç del 2023: “Si bé amb la covid hi va haver vendes molt bones de llibres –i així es deia a les notícies– també és cert que cada cop és més difícil”. Segarra ho atribueix a la venda en línia. Tot i que hi ha campanyes per afavorir el comerç local, creu que no n’hi ha prou. En tot cas, es mostra il·lusionada i fa bon balanç del 2023. “Hem tingut presentacions de llibres molt populars, com la de Xavier Bosch per Sant Jordi, que vam fer al pati de la Casa Alegre de Sagrera”, explica. De fet, aquest desembre fa tot just quatre anys de l’obertura (i trasllat) de la llibreria fins al cèntric carrer de la Palla.