La industrialització va arribar abans que tinguéssim una conselleria per ordenar el territori. I encara més, una de medi ambient.
Així que la indústria va créixer al bell mig d’aquella Terrassa de
finals de segle XIX. I el que avui dia considerem carrers cèntrics i de restauració, abans van ser l’epicentre dels vapors tèxtils. Com ara el
Vapor Ventalló, un dels millors ubicats i amb fàbriques en el seu interior de més prestigi. O una mica més amunt el Vapor Albinyana, que avui en dia és el vestigi arquitectònic industrial més gran que es conserva.
Perquè el mateix nucli urbà era una “ciutat-fàbrica”, sense haver d’anar-se’n –com avui en dia– a les perifèries urbanes.
Precisament, són els dos vapors dels quals el
MNACTEC acaba de rebre un gran fons de documentació històrica, que inclou llibres de la contribució industrial, llibres de comptabilitat, copiadors de cartes, inventaris i llibres d’accionistes i Juntes i correspondència, entre altres materials. Ha estat possible gràcies a la donació de
Mercè Borràs Roca i de Conxa Bayó Soler, que n’eren les dipositàries. Bayó explica: “Realment vam tenir una trobada pel carrer amb Marta Ribes, vídua del senyor Albinyana, fa anys”. D’aquesta trobada se’n va derivar la cessió del material, essent especialment significatiu el d’Albinyana: se’n desconeix el que hi pot haver. “Ningú ha entrat a fons”, avança Conxa Bayó.
[caption id="attachment_529464" align="aligncenter" width="700"]
Estampes de l'arxiu / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
De fet, ella mateixa va treballar com a conservadora al MNACTEC durant molts d’anys. Des de la seva experiència, constata que sovint “qui té un fons documental important no ho valora, no sap el que té entre mans”. De fet, de vegades, han recollit (potser millor dir “rescatat”) documents de dins de contenidors de les escombraries. “Hi havia gent que els llençava o fins i tot els cremava”.
Tresor artístic
No ha estat el cas de la paperassa dels vapors Albinyana i Ventalló. De fet, aquesta documentació és en si mateixa un petit tresor artístic, ja que a les cartes i fulletons s’aprecien múltiples logotips industrials, tipografies de lletres, formats d’impressió i serigrafies de l’època.
Si es ressegueix l’estil de les cartes al llarg de les dècades del segle XX, es pot percebre a més a més l’evolució estilística. “Al principi eren més recarregades, amb imatges i dibuixets de la fàbrica. Amb el temps, es tendeix a eliminar-ho, fent maquetacions més sòbries, amb les lletres soles”.
Unes obres de papereria que sortien de les empreses dedicades a la ciutat, com ara la
impremta Ventallol.
Dels tallers d’arts gràfiques de la ciutat van sortir destacades peces bibliogràfiques. De fet rebien importants comandes, no ja de Catalunya, sinó també de la Península. Però, amb el temps, les impremtes entren en crisi.
[caption id="attachment_529465" align="aligncenter" width="700"]
Estampes de l'arxiu / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
També els vapors industrials. “Amb la crisi del petroli dels anys setanta, va arrencar el declivi”, recorda Conxa Bayó. I ara tocava el procés contrari: la desindustrialització. I la ciutat-fàbrica donava espai a un centre només per viure-hi.
Vapor albinyana: 62 empreses en marxa
El Vapor Albinyana és també conegut popularment com La Farinera, perquè fins al 1882 hi havia hagut una antiga farinera. També és probablement el conjunt industrial que es conserva dempeus que ocupa una major superfície. Està situat entre els carrers de Cervantes, Sant Gaietà, Sant Valentí i Mare de Déu dels Àngels. Va ser construït en diferents fases a finals del segle XIX, per l’arquitecte egarenc
Lluís Muncunill.
“És realment gran, com ho mostra el fet que tenia permís per ubicar-hi tres màquines de vapor”, diu Conxa Bayó. Per fer-nos una idea, l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jover (avui el MNACTEC) funcionava amb una sola “burra”. Bayó també explica que l’empresa propietària de l’estructura física, funcionava amb molt pocs treballadors (maquinista, fogoner, ajudant i sereno, per exemple). I després llogava les seves naus i la força de la màquina de vapor a diferents fàbriques. De forma que Albinyana no era una empresa, sinó moltes. En l’actualitat, reconvertida en usos terciaris, té fins a 62 usos econòmics diferents.
Una discoteca i una seu dels ocupes
El Vapor Ventalló, situat al carrer de la Rasa i dissenyat el 1897 per Lluís Muncunill, va tenir activitat empresarial des de mitjan segle XIX fins a
mitjan dècada dels 1990. Al seu interior acollia diferents fàbriques. “I no eren pas tallerets, sinó empreses molt importants”, diu Conxa Bayó. El Vapor Ventalló potser no era el de major superfície (aquest seria el Vapor Gran, a la carretera de Montcada), però sí dels més ben ubicats. “Després va evolucionar malament”, diu Bayó. Un temps s’hi va ubicar la discoteca Baby’o. I als anys noranta, va estar ocupat durant uns mesos per activistes de l
’Assemblea d’Okupes.
