Les "Generaciones" del Ballet Nacional de España prenen la Factoria Cultural

La companyia dirigida per Rubén Olmo fa una mirada del flamenc i la dansa espanyola a través de tres generacions: des d’Alberto Lorca fins al mestre Antonio Canales i dos creadors actuals (Antonio Ruiz i Rubén Olmo). El programa es podrà veure en dues funcions aquest cap de setmana a la Factoria Cultural de Terrassa. Rubén Olmo porta un programa que combina el flamenc clàssic del mestre Antonio Canales i tres "solos" signats per creadors actuals que han renovat la dansa contemporània, el flamenc i la dansa espanyola fent-les permeables a altres estils. Olmo, reivindica així la necessitat de recuperar els clàssics sense perdre de vista els nous corrents artístics.

• Ritmos (17 i 18 de febrer)

Alberto Lorca va dedicar aquesta coreografia a Encarnación López “La Argentinita”. Una coreografia sense argument que és una pura abstracció de la dansa. El taconeig rítmic, les vibrants piruetes i el caràcter de les castanyoles creen tota una mostra de so i moviment.

• Pastorela (17 de febrer)

Aquesta peça té el seu origen quan Rubén Olmo li fa l’encàrrec a Antonio Ruiz perquè faci una coreografia per la primera ballarina del BNE, Inmaculada Salomón. La complicitat que va sorgir entre l’Inma i l’Antonio durant el muntatge d’Electra (2017) els porta a aprofundir en el procés creatiu, amb la intimitat que implica el treball en solitari i el nivell de subtileses i matisos que només una intèrpret amb la seva sensibilitat, maduresa i experiència pot assolir.

•  Estampas flamencas (17 i 18 de febrer)

Rubén Olmo i Miguel Ángel Corbacho van crear aquestes peces inspirades en l’estil, estètica i caràcter d’Antonio Ruiz Soler. Aquestes coreografies recorren el flamenc tradicional des dels seus orígens, tant de vestuari com musicalment. Aquest repàs del cant, el ball i el toc primigenis transita pels pals flamencs habituals als treballs d’Antonio. Segueix l’estela de la posada en escena que utilitzava als muntatges de flamenc, amb una coreografia més actual.

•  Jacaranda (18 de febrer)

Al nostre imaginari la xicranda està relacionat amb l’arbre que creix a moltes ciutats de Llatinoamèrica. És sinònim de primavera amb l’arribada de la floració. És un arbre ornamental amb flors tubulars blau violaci, però també és sinònim de feminitat, bellesa, essència, perfum.