Quan es jubila un cos que balla?

"Em plantejo aquest ‘ball parlat’ com una celebració, un espectacle, una festa on poder compartir les meves vivències amb el públic al meu costat, ballant amb mi, acompanyant-me ballant, que és el que més he fet al llarg de la meva vida”. Així s’explica Montse Colomé (Barcelona, 1956), qui demà dissabte aterra a Amics de les Arts per interpretar el seu espectacle “Celebration”. Una ocasió per festejar els 60 anys que Colomé porta ballant i bellugant-se al voltant de les arts escèniques. De fet, quan en fer 50, va fer una festa coreografiada a l’antiga Caldera de Gràcia (Barcelona), amb 50 dones que havien compartit moments ballats i no ballats de la seva vida.

“Més prop de la mort”

“Després de 17 anys, vull reviure un moment semblant a aquell, però anant-hi tota sola”, explica Colomé. I enraona: “Potser el fet d’estar més a prop de la mort com a acte personal i intransferible em porta al fet d’aquest gest de dins cap enfora”. Colomé s’enfrontarà així al centenar d’espectadors d’aforament que té la sala d’Amics de les Arts, habilitada en aquest cas -i de forma excepcional i novedosa- com a escenari per acollir espectacles de dansa.

En petit comitè

I és que “els espectacles de dansa requereixen –habitualment– d’escenaris més grans”, explica la presidenta d’Amics de les Arts, Maria Miralda. Per això, totes les peces de dansa incloses al Fem sala d’enguany “són de petit format”, ajustat a la sala d’Amics. Colomé prossegueix: “Ara mateix sento que vull dir, compartir, explicar, ballar idees, sensacions que em passen pel cap i sobretot pel meu cos encara despert, però des d’un moment de transició cap al que anomenem vellesa. Quan, un cos que sempre ha ballat, decideix jubilar-se? Què vol dir aquesta paraula? Qui decideix fins quan seguir ballant? El teu cap, el teu cos o el teu cor?”.