Escoltar jazz en temps de l’atenció dispersa

Giulia Valle es dedica a la música, sí. Però té un “hobby” (ella dixit). De fet, uns estudis, en neurociència, en els quals ha estudiat la relació entre la música i el cervell. “M’apassiona, encara l’estudio. Clar, m’ha fet tornar a la música d’una altra manera”, arrenca Giulia Valle (San Remo, 1972), de pares italians i establerta a Catalunya fa anys. “Sabem que la música pot mitigar malalties, que afecta la pràctica esportiva, així com el seu vessant en el màrqueting: com respon el consumidor davant determinats inputs musicals”, explica Valle. “En el meu cas, el que tracto d’endevinar és què podem saber del cervell per ser millors músics”, revela Valle. O sigui, no tant des del receptor (què em passa quan escolto música) com des de l’emissor (com faig millor música). També ha estudiat el concepte d’“atenció focalitzada”. “La dispersió s’ha disparat moltíssim, l’atenció s’ha perdut amb tants d’estímuls que tenim, en aquesta marea d’inputs”, sosté Valle. “I està creant cervells divergents, perquè funcionem en mode multitasca: escriure un correu electrònic, alhora que corregeixes una partitura, fas el llit, estàs pensant en la compra del supermercat...”. Això fa que aquesta nova era modeli un cervell diferent. “Si d’aquí a 200 anys aconsegueixen uns cervells conservats en formol, veuran que el cervell ‘premillennial’ i el ‘millennial’ són diferents”, diu com Valle amb ànima de “boutade”.

Ego? Interconnexió!

I si el hobby és la neurociència, la vida és la música. Avui presenta a Terrassa “Synergetic Ensemble”, el seu dotzè treball discogràfic i que el colidera amb el bateria, compositor i arranjador Pablo Ruiz. Plegats, ja van gravar el disc “Suite Lines” (2022) precisament amb la Synergetic Ensemble creada pel mateix Pablo Ruiz. Dalt de l’escenari es trobaran fins a onze músics, en el concert de tot el festival de 2024 amb més artistes. Demostra així la interdependència humana, que ens necessitem els uns als altres? “És un bon debat. Potser més que interdependència, és interconnexió. S’ha d’escoltar bé el que tu fas, perquè darrere vindrà un altre, en cadena. El que en fa un, interfereix en el que farà l’altre”, explica Valle. I hi ha espai per a l’ego, en una banda tan concorreguda? “L’ego sempre ha de quedar diluït. I a partir dels 40 anys, encara més!”, diu amb una rialla. “Sinó, et converteixes en un pallasso. Potser tens molt bona tècnica i et salva un temps, però si tens massa ego, a la llarga no transcendeixes”, sosté la contrabaix.

“A Barcelona ja no hi ha sales de concerts”

Valle anava de molt jove a veure concerts a la mítica sala La cova del drac (fundada pel bluesman mallorquí Guillem d’Efak). I ara, on va a veure música en directe? “Enlloc. A Barcelona ja no hi ha llocs de música en directe”, diu amb certa ràbia. “Tota manera, ja no estic en una fase tan compulsiva d’escoltar música”. Tot i això, destaca la programació de Terrassa. “I no ho dic per fer la pilota”, matisa. “Però al festival de Terrassa he vist dels millors concerts, abans que anés a Nova York... O que hi hagués tanta fluïdesa de viatges cap a Barcelona”.