Terrassa... i el misteri de la càpsula del temps

Si passejant pel carrer us trobeu un micròfon de Canal Terrassa, no serà estrany que el sostingui en la seva mà Josep Maria Codina, més conegut entre amistats com “Jepi”. Però allò que aquest cronista de la ciutat no esperava era fer-ho per partida doble. I és que a banda de la televisió, ha estat el responsable de documentar el dia a dia terrassenc per confeccionar l’anuari “Terrassa 2023” que edita l’Arxiu Tobella cada any. “Jo ja havia cobert moltes vegades la presentació del llibre. I fins i tot havia pensat que em faria gràcia que algun any m’ho proposessin”, reconeix Codina. I l’ocasió va arribar. Una feina complementada per les fotografies de Montse Saludes i que serà presentat en societat avui a les 19 hores, a la mateixa seu de l’arxiu a la placeta de Saragossa. La portada és la façana de l’actual seu de l’Institut Industrial del carrer Sant Pau amb motiu del 150è aniversari de la creació de l’Institut Industrial-Gremi Tèxtil de Terrassa I quin és el titular de 2023? El president de l’Arxiu Tobella, Aleix Pons, creu que no ha estat un any de sotracs. “Veníem de la covid, de la guerra a Ucraïna... potser l’atac de Hamàs i la resposta d’Israel ha estat el que més ha marcat l’any”, sosté, en l’àmbit global. Aterrant-ho a la ciutat, potser les eleccions municipals de maig van ser un dels punts forts. “Tant la renovació de l’Ajuntament com la novetat de l’entrada de l’extrema dreta són elements importants”, explica Codina. Ara bé, hi fa una esmena: “Clarament, el vessant polític no és el més popular entre els lectors. A la gent el que més li agrada és veure els actes de les entitats, les obres de teatre que es van fer, les fires a les quals va anar, les presentacions de llibres...”. O sigui, el caràcter popular de la ciutat. La fotògrafa Montse Saludes també destaca la importància dels actes de la societat civil. “Ara bé, ens consta que hi ha entitats que no s’han recuperat de l’aturada de la covid”. De fet, assegura que troba a faltar “una miqueta més de moviment en la vida social i cultural. “Sembla que s’hagi perdut pistonada”. Així i tot, la idiosincràsia pròpia i la història local viuen una revifada en els darrers anys, amb els múltiples grups de Facebook sobre la ciutat antiga, les fotografies en blanc i negre, etc. “Jo crec que sempre ha existit aquesta mirada, que busca els seus símbols d’identitat”, sosté Codina. “De fet, l’anuari reforça el sentiment de pertinença”. Un sentiment que pot ser molt útil per cohesionar socialment a les persones nouvingudes a Terrassa. “Hi ha molta gent expulsada de Barcelona pel tema de l’habitatge, que ara viuen a Terrassa, i que tenen un interès creixent en conèixer la història de la ciutat”, apunta Saludes. I fa un darrer apunt: “Terrassa ha estat molt rica a nivell historiogràfic. S’ha escrit molt sobre ella mateixa, com poques ciutats. Però ara hi ha d’haver un relleu generacional”.

Eina de futur

“La gent s’adona de la vàlua del llibre amb els anys”, explica Saludes. Codina afegeix que és una eina per tal que les generacions futures facin la interpretació que considerin oportuna. “Quan en el futur es demanin com es vivia el 2023, podran consultar l’anuari i tindran pistes per entendre-ho”, diu. És com una càpsula del temps: aquella capsa metàl·lica de com de ColaCao que s’enterra durant la inauguració de les obres d’algun nou equipament. A dins es guarda un exemplar del diari de la mateix jornada i altres records, que romandran amagats fins que algú del futur la desenterri.