O sigui, que no es va quedar en l’anonimat d’un camp de futbol de les perifèries d’alguna ciutat postindustrial. I la llista de greuges que passen en aquests camps de futbol és llarga. “Per exemple, els horaris: A nosaltres sempre ens deixen els horaris més nocturns: acabes l’entrenament a les 23 hores, quan l’endemà tothom ha d’anar a la feina”, explica.
El comportament dels àrbitres n’és un altre. “Jo ara soc veterana, però al futbol base era descarat: Els àrbitres actuaven com si el partit fos una patxanga, no ens prenien de debò”, diu Martínez Castro, qui s’indigna a mesura que va parlant i recordant aquelles situacions.
Casualment, ella també ha estat àrbitre. “I clar, quan jo arbitrava de vegades els jugadors masculins no em prenien seriosament”, explica. Encara més: “Pràcticament, he hagut de sortir d’algun camp escortada, tot i que reconeix que això també li ha passat a companys àrbitres masculins. Però és que els comentaris masclistes que a mi em feien no tenien res a veure amb el partit que estaven jugant”, sosté.
https://www.diarideterrassa.com/cultura-ocio/2024/09/03/mes-de-500-dones-futbolistes-rodaran-una-rumba-feminista-a-lestadi-olimpic/
A poc a poc, però, la reacció és cada cop més immediata. “El que passa és que, fins ara, havíem normalitzat situacions de discriminació. Per exemple: Jo he estat víctima, però alhora després he participat d’una situació incoherent”, explica Martínez Castro de forma reflexiva. “Però vas creixent, te n’adones i dius: No vull participar de cap broma”.
El videoclip és una de les respostes. “Perquè les dones, noies i nenes sempre hem patit discriminació”, remata la migcampista terrassenca.
“Alguns àrbitres actuaven com si fos una patxanga”
Cultura i Espectacles
La futbolista terrassenca Marta Martínez Castro participa en el videoclip
ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Publicat el
03 de setembre de 2024 a
les 19:14
Per ser dona, no fa malament”. Ras i curt. Aquest és el comentari que Marta Martínez Castro (Terrassa, 38 anys) ha escoltat en infinitat d’ocasions. Sobre ella o sobre altres companyes futbolistes. “O també escoltes comentaris d’homes que poen en dubte que realment ens agradi el futbol, sent un esport, segons ells, tan masculí...”, explica Martínez Castro.
D’aquí que el tsunami feminista que ha impregnat el futbol femení en els darrers temps. “El que va passar a la final del Mundial amb Rubiales va ser un clic, que va activar la sororitat entre dones. Però tot bé de molt abans. El que passa és que per desgràcia, aquell petó... O millor dit, per sort, va sortir a la televisió i va arribar a tot arreu”, enraona.
O sigui, que no es va quedar en l’anonimat d’un camp de futbol de les perifèries d’alguna ciutat postindustrial. I la llista de greuges que passen en aquests camps de futbol és llarga. “Per exemple, els horaris: A nosaltres sempre ens deixen els horaris més nocturns: acabes l’entrenament a les 23 hores, quan l’endemà tothom ha d’anar a la feina”, explica.
El comportament dels àrbitres n’és un altre. “Jo ara soc veterana, però al futbol base era descarat: Els àrbitres actuaven com si el partit fos una patxanga, no ens prenien de debò”, diu Martínez Castro, qui s’indigna a mesura que va parlant i recordant aquelles situacions.
Casualment, ella també ha estat àrbitre. “I clar, quan jo arbitrava de vegades els jugadors masculins no em prenien seriosament”, explica. Encara més: “Pràcticament, he hagut de sortir d’algun camp escortada, tot i que reconeix que això també li ha passat a companys àrbitres masculins. Però és que els comentaris masclistes que a mi em feien no tenien res a veure amb el partit que estaven jugant”, sosté.
https://www.diarideterrassa.com/cultura-ocio/2024/09/03/mes-de-500-dones-futbolistes-rodaran-una-rumba-feminista-a-lestadi-olimpic/
A poc a poc, però, la reacció és cada cop més immediata. “El que passa és que, fins ara, havíem normalitzat situacions de discriminació. Per exemple: Jo he estat víctima, però alhora després he participat d’una situació incoherent”, explica Martínez Castro de forma reflexiva. “Però vas creixent, te n’adones i dius: No vull participar de cap broma”.
El videoclip és una de les respostes. “Perquè les dones, noies i nenes sempre hem patit discriminació”, remata la migcampista terrassenca.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
O sigui, que no es va quedar en l’anonimat d’un camp de futbol de les perifèries d’alguna ciutat postindustrial. I la llista de greuges que passen en aquests camps de futbol és llarga. “Per exemple, els horaris: A nosaltres sempre ens deixen els horaris més nocturns: acabes l’entrenament a les 23 hores, quan l’endemà tothom ha d’anar a la feina”, explica.
El comportament dels àrbitres n’és un altre. “Jo ara soc veterana, però al futbol base era descarat: Els àrbitres actuaven com si el partit fos una patxanga, no ens prenien de debò”, diu Martínez Castro, qui s’indigna a mesura que va parlant i recordant aquelles situacions.
Casualment, ella també ha estat àrbitre. “I clar, quan jo arbitrava de vegades els jugadors masculins no em prenien seriosament”, explica. Encara més: “Pràcticament, he hagut de sortir d’algun camp escortada, tot i que reconeix que això també li ha passat a companys àrbitres masculins. Però és que els comentaris masclistes que a mi em feien no tenien res a veure amb el partit que estaven jugant”, sosté.
https://www.diarideterrassa.com/cultura-ocio/2024/09/03/mes-de-500-dones-futbolistes-rodaran-una-rumba-feminista-a-lestadi-olimpic/
A poc a poc, però, la reacció és cada cop més immediata. “El que passa és que, fins ara, havíem normalitzat situacions de discriminació. Per exemple: Jo he estat víctima, però alhora després he participat d’una situació incoherent”, explica Martínez Castro de forma reflexiva. “Però vas creixent, te n’adones i dius: No vull participar de cap broma”.
El videoclip és una de les respostes. “Perquè les dones, noies i nenes sempre hem patit discriminació”, remata la migcampista terrassenca.
Notícies recomenades
-
Cultura i Espectacles
Què fer a Terrassa aquest cap de setmana: 20, 21 i 22 de novembre
-
Cultura i Espectacles
Premi Butaca Honorífica per a Marissa Josa
-
Cultura i Espectacles
Música amb formatges a Terrassa
-
Cultura i Espectacles
Miki Núñez arrencarà la gira de presentació del nou disc íntegrament en català al Festival Strenes
-
Cultura i Espectacles
L'humor negre de David Suárez: "No és apte per a tothom"
-
Cultura i Espectacles
Un humanoide et parla a Terrassa: "Et van fer mal?"