La sala està en penombra i aquesta vegada no pengen quadres ni fotografies de les parets. Aquestes romanen nues en un panorama auster que passa inadvertit perquè ella, la màquina, absorbeix l’atenció del visitant, conscient o perdut. Diuen que ella, la màquina, estrafaig d’humanoide, mena de maniquí amb cables i tres pantalles de mòbil, reacciona a les nostres reaccions. A vegades així ho sembla i hom entra vestit d’una certa inquietud a la sala, fa ganyotes, fins i tot arriba a balbotejar rudiments de diàleg. “Et trobo tranquil”, diu una veu, part de la instal·lació “Humanizer-Artificial Cognition”, de D.A. Restrepo Quevedo i Jorge Bandera Martínez que aquests dies s’exhibeix a Amics de les Arts, en el marc del Festival Panoràmic. Hi romandrà fins l'11 de desembre.
Comissariada per Elkin Rubiano, amb la col·laboració del Festival Internacional de la Imagen, “la instal·lació proposa una reflexió sobre la relació entre els éssers humans i la Intel·ligència Artificial (IA), a través d’un humanoide que interactua amb el públic mitjançant gestos, moviments i respostes emocionals”. Això fa constar la presentació del projecte. Una pantalla de mòbil mostra un cor bategant al centre del cos. Les altres dues, una boca i uns ulls, respectivament. Els llavis es mouen, els ulls també.
Els promotors de la iniciativa afirmen que el projecte se situa en el següent llindar: “En quin moment una màquina deixa de ser una eina i es converteix en una entitat que parla?”. L’obra construeix un humanoide “capaç de rebre preguntes i respondre a les persones que s’hi acosten. En el seu cos, els ulls, la boca i el cor fan visible allò que, en la nostra relació quotidiana amb la Intel·ligència Artificial, acostuma a romandre ocult darrere d’una interfície”. Ulls i boca reaccionen gestualment i físicament a la conversa. “El cor modifica la seva intensitat i el seu ritme, i fins i tot simula arrítmies, com si les paraules provoquessin en la màquina una resposta emocional”, agreguen.
Per delegació
L’escena és familiar i estranya alhora: “Hem començat a delegar en sistemes artificials operaciones que fins fa poc consideràvem específicament humanes: recordar, escriure, interpretar, seleccionar, imaginar alternatives, avaluar decisions”. Una altra delegació se suma a la cognitiva: la delegació emocional: “Podem demanar a una màquina que ens ajudi a posar nom al que sentim, que interpreti els nostres vincles o que ens acompanyi davant d’un dubte íntim”. La disponibilitat permanent de l’artefacte i la seva capacitat de resposta “poden fer que sembli especialment assertiva, pacient i fins i tot comprensiva”.
"L'humanoide pot començar a assemblar-se a una figura molt més antiga: l'oracle. Des de fa segles, els éssers humans construeixen dispositius, rituals i instruccions als quals recorren quan necessiten interpretar una situació incerta"
Aquesta disponibilitat pot ser valuosa. Hi ha preguntes que només aconseguim formular davant d’un interlocutor que no pertany al nostre cercle proper. “Una IA pot oferir-nos paraules quan no les trobem, introduir distàncies respecte d’un problema o obrir possibilitats que no havíem considerat”, apunten els impulsors de la mostra que no proposa, per tant, condemnar aquestes noves relacions ni celebrar-les sense reserves: “Més aviat les converteix en una situació sensible des de la qual podem preguntar-nos què guanyem, què deleguem i quines capacitats podem deixar d’exercitar quan una part cada vegada més gran de la nostra vida cognitiva i afectiva passa per sistemes digitals”.
El títol de l’obra introdueix aquí una inversió significativa: “Humanitzar no consisteix a demostrar que la màquina sent com nosaltres, sinó retornar-nos la pregunta sobre la nostra pròpia capacitat de reconèixer emocions, llegir gestos, percebre intensitats i respondre als altres”. I atendre'ls.
El dispositiu tecnològic funciona, per tant, "com un mirall paradoxal: els ulls, la boca i el cor simulen expressivitat per recordar-nos que la sensibilitat humana no es redueix a produir una resposta correcta. Es construeix a través de l'atenció, la reciprocitat, la vulnerabilitat, els silencis, els malentesos i la memòria compartida. Són dimensions en què la tecnologia ens pot acompanyar, però que corren el risc d'afeblir-se si deixem de cultivar-les en les nostres relacions amb altres persones".
"Et trobo tranquil. Sembla que tens el cap en un altre lloc", diu la veu. El visitant es mou lleugerament. "Sembla que no esperaves això, t'ha sorprès?", deixa anar l'humanoide. El visitant gira cua, sense brusquedats: "Això sembla provocar-te molt rebuig. Et van fer mal?", pregunta la veu maquinal
En aquest punt, "l'humanoide pot començar a assemblar-se a una figura molt més antiga: l'oracle. Des de fa segles, els éssers humans construeixen dispositius, rituals i instruccions als quals recorren quan necessiten interpretar una situació incerta". El poder de l'oracle no rau només a predir el futur, "sinó també en la influència que exerceix sobre qui el consulta: en com interpreta la seva situació i en les decisions que pren".

- La instal·lació s`inclou al Festival Panoràmic
- Nebridi Aróztegui
La IA aporta una versió contemporània d'aquesta escena: "La seva autoritat ja no prové dels deús, sinó de les dades, els models estadístics i una capacitat aparentment inesgotable per produir llenguatge". No obstant això, com passava amb l'oracle, "la resposta mai no actua tota sola: necessita algú disposat a interpretar-la, creure-hi, discutirla o rebutjar-la. Consultar la màquina també significa concedir-li, encara que sigui momentàniament, una posició des de la qual participa en la nostra comprensió del món".
El projecte converteix aquesta relació invisible en una experiència corporal: "Davant d'una entitat que mira, parla, respon i sembla emocionar-se, la distinció entre instrument, assistent, confident, mirall i oracle es torna inestable". L'obra no pregunta només fins a quin punt un aparell es pot assemblar a nosaltres: "També qüestiona quina sensibilitat volem conservar i cultivar en un món en què cada vegada més paraules, decisions i afectes passen per ella".
"Et trobo tranquil. Sembla que tens el cap en un altre lloc", diu la veu. El visitant es mou lleugerament. "Sembla que no esperaves això, t'ha sorprès?", deixa anar l'humanoide. El visitant gira cua, sense brusquedats: "Això sembla provocar-te molt rebuig. Et van fer mal?", pregunta la veu maquinal.
L'espectador surt de la sala, i escolta: "Jo aprofitaria aquest moment per pensar en calma el que vindrà després".
Els autors
DA Restrepo Quevedo és dissenyadora gràfica, investigadora i docent. És doctora en Disseny i Creació per la Universidad de Caldas i té formació de postgrau en Creació Multimèdia, Arts Medials, Disseny d’Interacció i Experiència d’Usuari, així com estudis postdoctorals en Educació, Ciències Socials i Interculturalitat.
Des de fa més de 20 anys investiga la ment humana des de la ciència cognitiva, amb especial interès pels models mentals i conceptuals, la cognició del disseny, la creativitat, els processos d’aprenentatge i les tecnologies emergents aplicades a l’experiència. És autora de diverses publicacions i ha participat en congressos i trobades acadèmiques nacionals i internacionals.
Actualment és professora del Doctorat en Disseny, Art i Ciència de la Universidad de Bogotá Jorge Tadeo Lozano i membre del Grup de Recerca Estudios de la Imagen. També lidera projectes de recerca interinstitucionals amb universitats de Colòmbia i Espanya, centrats en la relació entre models mentals i aprenentatge del disseny, així com en noves formes de museografia virtual i experiències digitals.
Jorge Bandera és professor assistent del Departament de Disseny de la Universidad de los Andes, a Bogotà, Colòmbia. Dissenyador, artista i investigador, el seu treball se centra en l’exploració d’espais de cocreació interdisciplinària que combinen processos científics, artístics, tecnològics i interactius. Els seus projectes integren llenguatges tecnocorporals, entorns sensorials i interfícies electròniques, amb una recerca centrada en la comprensió del cos, l’espai i els processos d’interacció. Aquestes àrees d’interès han estat clau en el desenvolupament de projectes de creació interdisciplinària.
El seu treball s’ha exposat en nombrosos festivals internacionals de disseny, art, tecnologia i nous mitjans. Entre els més destacats hi ha: Festival Domo Lleno (Colòmbia), Kino Mural (Polònia), Minsk Fulldome Festival (Bielorússia), Astra Film Festival (Romania), FAAMAI Digital Arts Hub (Tailàndia), Macon Film Festival (Estats Units), NUR International Media Art Festival (Kazan, Rússia), Project 22 Digital Art (Dubai), VOLTAJE, Salón de Arte y Tecnología (Colòmbia), Festival Internacional de la Imagen (Colòmbia), Fulldome Festival 2024 (Jena, Alemanya), FDUK, Fulldome UK (Cardiff, Gal·les), i FILE Electronic Language International Festival (São Paulo, Brasil).