L’ambientació juga un paper fonamental a “La última noche en Tremor”, on el poble costaner es converteix en una metàfora visual del conflicte intern del protagonista. Entre tempestes i moments de calma, el paisatge aporta una força narrativa que combina bellesa i misteri, sense necessitat d’abusar d’efectes especials. Així, l’escenari esdevé un personatge més, reforçant la sensació de tensió constant.
Un altre punt destacable és la banda sonora de Fernando Velázquez, guanyador d’un premi Goya el 2017 per “Un monstruo viene a verme”. La seva música guia l’espectador a través dels girs emocionals de la sèrie, facilitant així els canvis d’ànim, que són una constant al llarg de tot el metratge.
El malson de Tremor
La minisèrie “La última noche en Tremor”, basada en el best-seller de Mikel Santiago, és un èxit a Netflix. Rodada parcialment al Parc Audiovisual de Catalunya, compta amb la participació dels joves actors locals Biel Crespi i Jordi Catalán, que han compartit pantalla amb figures com Javier Rey i Ana Polvorosa
- El malson de Tremor
Ara a portada
Publicat el 09 de desembre de 2024 a les 20:35
La plataforma Netflix ha trobat en “La última noche en Tremor” un dels seus grans èxits d’aquesta tardor. Estrenada el passat 25 d’octubre, aquesta minisèrie de vuit capítols va ser rodada, en part, al Parc Audiovisual de Catalunya. A més, els joves actors locals Biel Crespi i Jordi Catalán formen part del repartiment. La sèrie, dirigida pel cineasta català Oriol Paulo, és un “thriller” psicològic basat en el best-seller de Mikel Santiago.
Tot i que la novel·la original situa la trama a la costa nord d’Irlanda, el rodatge es va dividir entre els paisatges asturians de Puerto de Vega i les instal·lacions del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa.
El protagonista de la història és Álex de la Fuente (Javier Rey), un compositor cinematogràfic que es retira a un poble costaner al nord d’Espanya per acabar la seva última obra. Aparentment, sembla un refugi tranquil, ja que els seus únics veïns a diversos quilòmetres són un matrimoni que viu a la següent casa de la platja. Després d’un accident durant una tempesta, el protagonista comença a patir unes esgarrifoses visions sobre els seus veïns.
Amb poc més de deu anys, els actors terrassencs Biel Crespi i Jordi Catalán han compartit pantalla amb figures com Javier Rey, David Bagés, Carme Pla, Willy Toledo, Pilar Castro i Ana Polvorosa. Biel interpreta el protagonista en la seva infantesa, aportant una mirada emotiva al personatge, mentre que Jordi, que interpreta a Bruno de la Fuente, dona vida al fill del mateix protagonista. L’actor Jordi Català va debutar amb el seu primer paper de protagonista a la pel·lícula “Wolfgang” després de superar un càsting en què van participar més de 700 nens.
El director de la minisèrie, Oriol Paulo, és conegut per èxits com “El inocente” i “Los renglones torcidos de Dios” i aporta el seu segell característic amb una ambientació que combina misteri i tensió. Tot i que l’acció es trasllada de la costa irlandesa a la del nord d’Espanya, l’essència de la història es manté intacta i es desenvolupa una trama de suspens molt atractiva per a l’espectador.
L’ambientació juga un paper fonamental a “La última noche en Tremor”, on el poble costaner es converteix en una metàfora visual del conflicte intern del protagonista. Entre tempestes i moments de calma, el paisatge aporta una força narrativa que combina bellesa i misteri, sense necessitat d’abusar d’efectes especials. Així, l’escenari esdevé un personatge més, reforçant la sensació de tensió constant.
Un altre punt destacable és la banda sonora de Fernando Velázquez, guanyador d’un premi Goya el 2017 per “Un monstruo viene a verme”. La seva música guia l’espectador a través dels girs emocionals de la sèrie, facilitant així els canvis d’ànim, que són una constant al llarg de tot el metratge.
L’ambientació juga un paper fonamental a “La última noche en Tremor”, on el poble costaner es converteix en una metàfora visual del conflicte intern del protagonista. Entre tempestes i moments de calma, el paisatge aporta una força narrativa que combina bellesa i misteri, sense necessitat d’abusar d’efectes especials. Així, l’escenari esdevé un personatge més, reforçant la sensació de tensió constant.
Un altre punt destacable és la banda sonora de Fernando Velázquez, guanyador d’un premi Goya el 2017 per “Un monstruo viene a verme”. La seva música guia l’espectador a través dels girs emocionals de la sèrie, facilitant així els canvis d’ànim, que són una constant al llarg de tot el metratge.
