Que ningú s’estranyi o espanti més enllà d’allò raonable: el Teatre Principal s’omplirà aquest dijous de sirenes i robots i aquest divendres hi haurà un incendi d’aparença paorosa al parc de Vallparadís. Tot el que s’ha dit és cert, tan cert com que d’aquest dijous a aquest dissabte vinent, 4 d'octubre, se celebra el festival Terrassa Noves Tendències (TNT) i que aquest certamen d’escena híbrida, amb 19 propostes escèniques, entre les quals set estrenes i tres propostes internacionals, i sis activitats gratuïtes, arriba el 2025 als 18 anys.
Els espectacles oberts constitueixen un pas més en un dels principals objectius: donar a conèixer el TNT als ciutadans de Terrassa, i per a aquesta comesa “l’espai públic és una aposta segura”, comenta Marion Betriu, directora d’un festival que atreu cada any a persones d’altres poblacions i que a poc a poc ha esquerdat la cuirassa de prevencions que envolta propostes tan atrevides que no amaguen el seu atreviment. La trajectòria i el subtítol, “Arts vives i nous formats” l’avalen, però Betriu està convençuda que la taca d’oli es va estenent. El creixement del TNT recolza aquest convenciment, però també ho fa la història: “No sempre, i no per sempre, les avantguardes o les escenes més híbrides i inclassificables són només per a una minoria. Són cosa viva, art que intenta trobar nous camins per a les arts escèniques. Es tracta de tensionar els límits per connectar amb altres públics”, deixa clar Betriu. Un altre aval: “Moltes propostes que han sortit del TNT, en formats petits, han saltat al gran públic. El TNT és com una espècie de trampolí”.
La directora del TNT insta “a allunyar-nos una mica de la raó, a obrir-nos al coneixement intuïtiu, perquè ens hem acostumat a no sentir i tenim la sensibilitat anestesiada”
Al festival acudeixen professionals (una vintena de programadors internacionals, un centenar de Catalunya, una altra vintena de la resta d’Espanya), però també profans en arts escèniques, persones que s’acosten a aquesta “plataforma de creació, exhibició i visibilitat de les arts escèniques”, com la defineix Betriu, a la recerca de noves sensacions. El TNT, afegeix la que n’és la directora des del 2020, és l’únic festival espanyol de grans dimensions “que aposta pels nous llenguatges i les arts vives”. Aquest, el de l’aposta per convertir el certamen una plataforma global, era un propòsit essencial de la seva etapa al capdavant del certamen: “Volíem entrar en el circuit europeu i crec que ho estem aconseguint. Ens hem posat en el mapa”.
- "Sirenes i robots", de Tarta Relena i Joan Llort
- Miquel Taverna
L’any passat, l’ocupació dels espais del festival va ser del 98% i la previsió per a aquesta edició no és molt diferent, raó de més per pensar que la tensió de límits resulta atractiva fins i tot per a espectadors que mai han vist teatre, per exemple. O, potser, precisament per això, perquè en la programació es presenten espectacles relativament “fàcils de veure”. Una mostra d’aquest atractiu: “Fa dos anys que posem a disposició de públic major de 60 anys i menor de 18 visites a espectacles amb comissaris. Tenim llista d’espera per l’efecte crida. Les persones no avesades en aquest tipus d’art gaudeixen molt. Enganxa, treu de la zona de confort”.
Encara que no s’ha de perdre la cautela, iniciatives com el TNT Kids (tres, totes a la plaça Didó), l’explosiu espectacle de dansa de Mélissa Guex i “Incendis” (espectacle immersiu al parc de Vallparadís), permeten intuir una afluència considerable d’espectadors, seguint i ampliant el rastre de l’espectacle de patinatge de l’any passat o del karaoke que en el 2021 va convertir la Plaça Vella en un fòrum de catarsi col·lectiva.
- Marion Betriu, directora del TNT
- Nebridi Aróztegui
Marion Betriu esmenta en la presentació del programa a l’escriptora María Zambrano i a la seva obra “Claros del bosque” per traçar una analogia entre un fragment del llibre i la imatge triada per al cartell d’enguany, que representa diverses aparicions de l’arc de Sant Martí, aquest fenomen que, en paraules de la filòsofa, resplendeix “abans que a dalt dels cels, a sota entre la foscor i l’espessor, creant així un imprevisible clar propici”. L’arc de Sant Martí, agrega Betriu, “surt en la foscor, des d’on cal invocar-lo”. En el panorama actual, “cal recordar que existeix la bellesa”. La directora del TNT insta “a allunyar-nos una mica de la raó, a obrir-nos al coneixement intuïtiu, perquè ens hem acostumat a no sentir i tenim la sensibilitat anestesiada”.
El TNT ha vist reduït aquest any el seu pressupost (de 380.000 a 328.000 euros), però manté la seva ambició. “És un actiu de Terrassa, perquè molta gent coneix la ciutat pel festival. Ens acostem a la 20a edició i el camí ha de ser ascendent”, conclou Betriu.
La primera jornada
El TNT s’iniciarà aquest dijous, a les 16.30, a la Casa de la Música anb “Fasting girls”, de Marta Azparren. De 17 a 21 hores, al Teatre Principal, Tarta Relena i Joan Llort oferiran “Sirenes i robots”, instal·lació immersiva que tradueix en art les dades dels robots submarins Argo. El programa del primer dia es completa amb “P.O.V.”, reflexió de Núria Guiu sobre les xarxes, a les 18 hores a l’Ateneu Candela; “No ser ni la sombra de lo que se fue”, una performance de María Jerez, al Teatre Principal (19.30), i “Los detectives”, una obra de Les Chevaliers que reivindica el fracàs com a gest poètic i que es representarà al Teatre Alegria a les 21.30.
