Els amants de la dansa han tingut l’oportunitat de descobrir a Terrassa el nou London City Ballet que, sota la direcció de Christopher Marney, ha tornat a renéixer trenta anys després. La companyia va presentar aquest diumenge passat un programa de quatre coreografies d’estil neoclàssic i modern amb una interpretació elegant i esplèndida.
El nou London City Ballet va arribar aquest diumenge a LaFACT precedit d’èxits malgrat la seva joventut. La renovada companyia es va crear el 2023 i va debutar un any després, el 2024, amb una gira internacional que, a més de Londres, va incloure 17 teatres d’Europa, Àsia i Estats Units. Va tenir una gran acollida arreu. Aquí, a Terrassa, capital de la dansa, hem hagut d’esperar una mica més, però ha valgut la pena. El nou elenc, dirigit per Christopher Marney, va demostrar, davant un auditori ple de gom a gom, que ha aixecat el vol amb totes les garanties per fer-se un lloc destacat en el panorama de la dansa al món.
El propòsit
En una entrevista, Marney va manifestar que el seu propòsit és “esforçar-nos a presentar obres atractives i entretingudes sense oblidar-nos de la història”. El seu objectiu es va complir en la seva estrena a la nostra ciutat. L’espectacle que va oferir, sota el títol “Momentum”, va reunir quatre coreografies de diversos autors i músics que van aportar mirades per conèixer com la del coreògraf Alexei Ratmansky i d’altres de sabudes com la del reputat George Balanchine.
En aquest programa, vàrem descobrir que Ratmansky, d’origen rus, té molta creativitat. El London va triar de la seva obra, “Pictures at an exhibition”, amb música de Mussorgski. La coreografia va arribar innovadora. Els ballarins (deu) surten a escena, topen amb una pintura de Kandinsky, i dialoguen amb ella.
- La renovada companyia es va crear el 2023 i va debutar un any després, el 2024
- Lluís Clotet
La dansa s’adapta, en tot moment, a l’obra pictòrica que en el seu torn es va transformant. Els ballarins ofereixen un sense fi de composicions, de figures soltes, en duet i unides que es desfan amb molt de ritme i intensitat. La peça respira aire fresc; és juganera, colorista, captivadora, mescla estils més clàssics i moderns, i afegeix tons d’humor i ironia.
La dansa s’adapta, en tot moment, a l’obra pictòrica que en el seu torn es va transformant. Els ballarins ofereixen un sense fi de composicions, de figures soltes, en duet i unides que es desfan amb molt de ritme i intensitat
“Pictures at an exhibition”, escollida en la cloenda, va confirmar que estem davant d’una nova companyia que promet. En l’inici de l’espectacle ja van veure que aquests ballarins i ballarines tenen una preparació artística excel·lent. El programa es va obrir amb “Haieff divertimento” amb coreografia del reconegut Balanchine i música de Haieff. L’obra va servir per fer una presentació coral de tot l’elenc que va lluir en una dansa que fusiona diversos estils, des del clàssic fins al jazz. La peça va discórrer festejant la música del compositor americà i va reservar moments màgics amb solos i duets de gran flexibilitat i equilibri.
- Ballarins de la companyia anglesa a LaFACT
- Lluís Clotet
El London també es va reservar petites perles més captivadores. Ens va commoure el “Concerto pas a dos”, del coreògraf anglès Macmillan (suposem que amb tribut als autors del país de la companyia) amb música de Xostakóvitx. La peça és un duet intimista romàntic que destaca per la seva dificultat artística en construir figures amb el cos que semblen gairebé impossibles. Els dos intèrprets van fer una interpretació bella, subtil i delicada. També ens va emocionar “Quiet city”, de Robbins (el coreògraf de la celebrada “West Side Story”) amb música de Copland, que s’inspira en la pèrdua d’un company estimat. En aquesta coreografia, els protagonistes són tres ballarins masculins que expressen amb moviments molt pausats, a penes es mouen, tota la sensibilitat necessària davant d’un dol molt proper. El centre d’atenció és sobretot el gest de buscar a l’altre, d’abraçar-se i fer-se costat.
