Es pot interpretar com una mena d’autohomenatge, i ben merescut, però constitueix, de manera especial, un recordatori de l’esperit de proximitat que motiva cada pas de l’Orquestra de Cambra Terrassa (OCT48), un conjunt que l’any passat va fer 25 anys en la seva formulació actual advertint que el 2026 continuaria amb la festa. I la festa continuada adoptarà aquest dijous un biaix cridaner, perquè l’OCT48 reunirà set noms amb els quals ha realitzat col·laboracions als darrers anys. Tots plegats estaran aquest dijous (22 hores) a la Seu d’Ègara en l’espectacle “La Ruta 48”. Són Litus, Miquel Pujadó, Magalí Sare, Carola Ortiz, Sense Sal (Nasi i Alicia), David Carabén i Maika Makovski, un elenc que l’orquestra agruparà en el marc del seu 14è Festival d’Estiu Seu d’Ègara.
El programa preveu un repertori amb una vintena de temes, sense tenir en compte les sorpreses, si n’hi ha. No és descartable. L’orquestra, dirigida per Quim Térmens, posarà la sonoritat de corda a les expressions diverses d’artistes de trajectòries i classificacions ben diferents, de la cançó d’autor nostrada al rock, passant pel pop i les seves bones intencions i les apostes que ja neixen d’una vocació fusionadora, com és el cas de Magalí Sare. Aquesta vocalista cantarà amb l’OCT48 tres temes, segons el programa previst. “Segona oportunitat” potser esdevé una premonició. La compositora (i presentadora, i pintora) Maika Makovski canviarà el fons electrònic de “Makedonija” per les cordes de la formació cambrística.
La plaça
Gairebé tots els conjunts o cantants convidats a l’esdeveniment interpretaran tres peces juntament amb la formació de cambra. En el cas de Miquel Pujadó seran dues les intervencions. Per descomptat, una queda reservada al tema “A Terrassa hi ha una plaça” i segurament Plutó deixarà veure les seves tristeses en la segona peça del cantautor terrassenc.
El programa preveu un repertori amb una vintena de temes, sense tenir en compte les sorpreses, si n’hi ha. No és descartable
Carola Ortiz, creadora, investigadora musical, clarinetista, serà una altra de les aportacions terrassenques al macroconcert i es preveu que incorpori “Fades i bruixes” al seu repertori nocturn. Continuant amb artistes de casa nostra, la mescla del folk-pop dels Sense Sal amb la corda clàssica donarà un segell especial a “Fins que surti el sol”, per exemple.
I què dir de Litus, disposat a hibridar amb l’orquestra “Fobofobia” o “Margaret Keane”. David Carabén tornarà a la Seu d’Ègara gairebé un any després de la seva última visita, precisament vinculada al projecte divulgatiu de l’OCT48. El cantant i guitarrista de Mishima potser desgranarà les notes de “Por de mi”.
