El Museu Tèxtil presenta, dins dels actes de la Fira Modernista de Terrassa, l’exposició “Nines i moda modernista”.
Inaugurada ahir, es tracta d’una mostra d’una vintena de nines vestides amb els seus conjunts modernistes. Són, tanmateix, recreacions dels vestits, complements, objectes i attrezzo d’aquella època (no pas peces originals de 1900).
La mostra es pot veure fins al juliol. I és, realment, una derivada de l’exposició ja existent “Nines i moda” (inaugurada l’octubre de 2024), que compta amb l’anomenat “Espai Creació”, el qual s’ha anat renovant cíclicament amb obres actuals de diferents artistes.
Com no pot ser d’una altra manera, ara tocava que el Museu Tèxtil abracés la temàtica modernista, de la qual n’és especialista. El resultat és una mostra col·laborativa amb la societat civil de terrassa, ja que les nines han estat vestides per un bon grup de persones aficionades a la confecció de roba petita. “Els hi agraïm molt, ja que han treballat amb gran dedicació per a l’ocasió, amb la dificultat que representa buscar el rigor històric de les peces”, expliquen des del museu.
Moda burgesa
La mostra també inclou representació de les diferents classes socials que regien a principis de segle XX (i el consegüent impacte que tenien en la indumentària). Per exemple, es pot veure una senyora amb vestit de societat, amb un vestit fantasiós: està guarnit amb flors i petites perles. També llueix mitenes de puntes, a conjunt amb el ventall; així com una lligadura de plomes al cap (ha estat vestida per Pepi Jiménez). Igualment, és especialment elegant la nina en homenatge a Jeanne Paquin, amb un vestit inspirat en el qual va exhibir la dissenyadora francesa a l’Exposició Internacional de París, l’any 1900 (per Carme Biel). O una dona benestant amb roba íntima (amb enagos i brusa confeccionats en organdí, tul, gasa i puntes).
O més específicament, una dona vestida per anar a l’hipòdrom d’Ascot (amb una gran pamela, inspirada en la que duu l’actriu Audrey Hepburn a la pel·lícula “My fair lady”). O una banyista d’època... I en aquesta classe social ubicaríem també una nena de família benestant, amb un vestit de cotó que combina batista, plumetis i puntes antigues (a cura d’Anna Martí).
I al contrari: es pot veure una humil mainadera, treballadora de casa senyorial, vestida amb davantal i còfia (obra d’Antonio Mach). També una botiguera de forn de pa (amb mocador i espardenyes), una dona obrera tornant del mercat (amb el cistell farcit d’aliments) i una dona pagesa.
Així mateix, es troben oficis especialitzats com una modista (amb llibres de patronatge del Sistema Martí de l’època), així com una professora de l’Escola Moderna, de 1901 (impulsada per Francesc Ferrer i Guàrdia, que impulsava la coeducació sense distinció de sexes ni classes socials).
Debat sobre el mantó com a roba igualitària
També emmarcat en la Fira Modernista, el Museu Tèxtil organitza una xerrada de Carmina Pairet, antiquària i especialista en mantons de Manila, qui parlarà sobre “Vestir de mantó. La democratització del mantó de Manila a inicis del segle XX”. Serà demà, dijous, a les 17.30 hores.
I tindrà lloc al mateix Museu Tèxtil. Carmina Pairet parlarà del mantó de Manila a les tres primeres dècades del segle XX, de l’oferta i la demanda d’aquest tipus de peça i de la seva significació en la representació de la dona. També mostrarà peces històriques que portarà amb ella.
