Albert Pintó: "El gènere del terror és molt complicat. Saps si l'has cagat immediatament"

Les 12 Hores Fantàstiques del Cinema Catalunya han portat aquest dissabte una marató de terror, sang i fetge a Terrassa amb diverses pel·lícules d'ahir i d'avui del gènere. Una d'elles, "Malasaña 32", ha estat dirigida pel terrassenc Albert Pintó, el qual va acompanyar el públic durant la projecció i va dur a terme un col·loqui on va explicar els detalls i les anècdotes que hi ha rere aquesta producció tan aclamada.

"Malasaña 32" és una pel·lícula de terror sobrenatural ambientada en els inicis de la transició democràtica dels anys 70 a Madrid. Una família que fuig del seu poble per la polèmica relació entre la mare i el pare acaba a un apartament al mític barri madrileny, on cada dia es van intensificant fets i experiències sobrenaturals. "M'ha agradat parlar des dels 70, amb el seu conservadorisme i la seva repressió, i com tot aquest món va poder generar monstres, generar gent que ho va passar malament i que, per culpa d'això, en aquest cas, va convertir-ho en un monstre que volia morir nens", va apuntar Pintó.

El director terrassenc només va tenir bones paraules cap el seu equip, des dels músics que van incrementar la tensió de les escenes fins al seu grup d'actors i actrius. En aquest cas, Pintó va desfer-se en elogis a Begoña Vargas, l'actriu que es va posar la pell en la protagonista, l'Amparo, la filla mitjana de la malaurada família. "Ara potser la coneixeu una mica més, però en aquell moment la Begoña era prou desconeguda", va recordar, i va afegir que ha estat una de les seves eleccions de 'càsting' predilectes, també per a altres films posteriors, com 'Berlín' i 'Berlín 2'. "Recordo la seva prova, que es va vestir de camperola i va fer com si estigués al poble. Tirava les frases d'una manera molt orgànica, i és el que sempre busquem els directors, que no es noti que tiren frases", ha rememorat.

Una altra anècdota referent als actors que apareixen en escena té a veure amb el més petit de tots, Iván Renedo, que feia de Rafael. "Va entendre molt ràpidament el que era fer pel·lícules, la càmera i el que li demanava", va mencionar Pintó, encara que va admetre que, quan el Javier Botet, l'especialista que interpretava el monstre, es caracteritzava, "el nen s'acollonia". "A algunes escenes va viure alguna cosa de veritat, amb tothom cridant i corrent amb les llanternes i els altaveus amb sons perquè sentissin por de veritat", va admetre i va posar un exemple: "A la seqüència de la tele, vaig demanar a l'equip que me'l desprocessessin [a Botet] perquè encara l'Iván i ell no s'havien conegut i li feia por", va dir. Tot i això, va afirmar el director, tenien alguns trucs per no traumatitzar el nen i treure'l de l'ambient de terror inherent a la pel·lícula, tals com anar a abraçar l'infant per reconfortar-lo tan bon punt es tallava la gravació o bé posar-se tot l'equip a cantar la cançó de Bob Esponja. "Una vegada sortia d'allà ja se li passava", va argumentar.

Un gènere per iniciar-se

"La veritat és que no tenia pensat fer una pel·lícula de terror, però em van dir que, per connectar, començar a dirigir i créixer, el gènere de terror era una bona idea", va comentar Albert Pintó. Alhora, va afirmar: "El gènere del terror és molt complicat. Saps si l'has cagat immediatament i no té salvació possible", va destacar, i va argumentar que "si fas un ensurt i la gent no s'espanta, ja saps que alguna cosa va malament". En aquest sentit, el terrassenc, com a aficionat al cinema japonès de terror va haver de modular el grau de por que podia fer la seva producció per tal d'arribar a més públic. "Vaig seure amb els productors i els vaig preguntar: 'Quin terror volem, perquè jo puc passar-me tres pobles'", va relatar el director, que va explicar que la condició que li van posar era que "ningú surti del cinema ni es posi les mans a la cara perquè és massa desagradable". Tot i això, va admetre, que, sempre que pot, afegeix "alguna cosa per al públic de Sitges".

Amb tot això en ment, Pintó va confeccionar una pel·lícula de 'jumpscares' o botesglais, amb molts ensurts sobtats. "Va funcionar moltíssim perquè vaig intentar donar al públic el que busca quan va a veure una pel·lícula d'aquest tipus, que és passar-ho malament, que facin ensurts i talls de so estridents", va assenyalar. De totes maneres, no va reprimir-se gaire a l'hora d'utilitzar aquest recurs, tant, que n'ha quedat una mica tip: "He jugat molt amb el pla de camp, les perspectives, els fons, el soroll..., però ho he cremat tant que no crec que torni a fer una de 'jumpscares'", ha lamentat, encara que sí que l'agradaria materialitzar un film "més psicològic i pertorbador".

Una feina solitària

La tasca del director, segons va comentar Pintó, és molt solitària. "Una vegada l'acabes, no saps quina és la reacció", va comentar, i va comparar la situació amb els músics. "Quan cantes davant el públic, reps la seva calor a l'instant i pots fer un tancament a tot el treball. Al cinema, quan fas una pel·lícula, s'estrena un any després d'acabar el rodatge i potser tu ets a casa preguntant-te si ha anat bé o no", ha declarat, i ha titllat la situació de "freda" i "dura".

Per no sentir-se d'aquesta manera, quan les seves creacions estan a les sales dels cinemes, hi va en persona. "Estic més pel públic que per la pel·lícula, que ja me la sé de memòria", va riure. Per a ell, fixar-se en les reaccions del públic són la manera de rebre 'feedback' i aprendre. "Hi ha moltes coses que pensava que no funcionarien i funcionen, d'altres a l'inrevés. És molt complicat estar al cap del públic", ha afirmat. Per això intenta, va manifestar, tenir l'espectador sempre al cap i dotar els seus projectes de diverses dimensions. "Vull per pel·lis perquè us entretinguin i ho passeu bé, però a la vegada que hi hagi un punt de vista i personatges complexos, que hi hagi emoció, humanitat. Que no sigui només una pel·lícula d'ensurts, sinó que també hi hagi un rerefons interessant", va detallar.

En aquest sentit, el director terrassenc està focalitzat en la seva darrera estrena, 'Leones en invierno', un 'thiller' policíac que es projecta als cinemes des del passat dijous 22 d'octubre.