La carta a Milagros va arribar a la seva destinació. En aquest cas no hi havia remitent real, sinó la inspiració lírica de Quimi Portet per compondre una de les cançons més belles de El Último de la Fila, un tema que es va convertir en himne antibel·licista des de la seva aparició, ja fa quaranta anys. La carta de Frank Bracey, artiller de la Primera Guerra Mundial, a la seva esposa Win, era molt anterior i era real, i va arribar també a les mans de l’estimada i recordada cònjuge. La missiva és el fonament de “Lost letters”, l’espectacle de dansa dels prestigiosos ballarins Lucía Lacarra i Matthew Golding que es representarà aquest dissabte, a les 20 hores, a LaFACT. Els preus de les entrades: de 15 a 32 euros.
En realitat, l’espectacle se sustenta en les cartes d’amor escrites en diferents guerres i també en l’exposició “War letters: lost and found”, organitzada pel Smithsonian National Postal Museum amb motiu del centenari de la Gran Guerra. Però el ballet de Lacarra i Golding, sobretot, fantasieja amb la possibilitat que aquella carta no hagués arribat mai a la Win. Com hauria canviat la seva vida? Com hauria canviat la vida de molts destinataris de missives escrites des del front si les epístoles s’haguessin extraviat?
La guipuscoana Lucía Lacarra i el canadenc Matthew Golding, acompanyats d’un cos de vuit ballarins, protagonitzen una peça clàssica que es complementa amb projeccions de gran notorietat estètica i narrativa. Ambdós ballarins en són directors d’escena, tot i que Golding és coreògraf d’una proposta que compta amb música de Serguei Rakhmàninov i Max Richter. El repartiment el completen Lucía Castellano, Jorge Concepción, Itziar Ducajú, Francesco Forcina, Carlos López, Manuela Medeiros, Jossehp Abdiel Peñaloza i Eva Nazareth Suárez.
- Lacarra i Golding, a LaFACT
- Lluís Clotet
L’estrena absoluta de “Lost letters” al Teatro Arriaga Antzokia de Bilbao va suposar l’inici del Lucía Lacarra Ballet ara fa dos anys. Precisament la institució teatral de Biscaia coprodueix el muntatge juntament amb Kursaal Eszena i el Festival de Música y Danza de Granada, amb los Teatros del Canal com a centre col·laborador.
Premiada pel món de la dansa
Nascuda a Zumaia l’any 1975, Lucía Lacarra va debutar com a professional al Ballet de Víctor Ullate a l’edat de 15 anys. Ballarina principal dels Ballets de Marsella, San Francisco, l’Òpera de Munic i Dortmund, Lacarra ha aconseguit els principals premis del món de la dansa com el Nijinsky, el Benois de la Danse o el Premio Nacional de Danza, i guardons com el Ballarina de la Dècada al Palau del Kremlin. El 2007 va ser la primera ballarina espanyola convidada a participar en el Concert d’Any Nou de Viena. Al costat de Matthew Golding, ha creat i produït els espectacles “Fordlandia” (2020) i “In the still of the night” (2021), ambdós escenificats a LaFACT.
Golding és natural de Saskatchewan (Canadà) on va néixer l’any 1985. Va guanyar el Youth America Grand Prix i una beca del Prix de Lausanne per estudiar a The Royal Ballet School, on es va graduar. Ballarí principal de l’Het Nationale Ballet d’Amsterdam i de The Royal Ballet de Londres, ha estat estrella convidada del Teatre Mariinsky de Sant Petersburg, del Ballet Nacional del Canadà, de l’English National Ballet i del Hong Kong Ballet, entre d’altres. Al seu palmarès, destaca el premi holandès Zwaan, a més d’una nominació al Benois de la Danse. Ara, Golding és el coreògraf d’un muntatge amb dansa d’inspiració neoclàssica combinada amb imatges cinematogràfiques i la rosella com a símbol del record als caiguts.
