El nou projecte de Mireia Ferrer omplirà de vida una antiga fàbrica del Vapor Albiñana, conjunt fabril qualificat de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) ubicat al Centre de Terrassa. L'estudi de dansa clàssica, espanyola i contemporànica marxa de la carretera de Matadepera. Guanya espai. Terrassa, també. La inauguració oficial del nou espai, situat al número 119 del carrer de Montserrat, se celebrarà aquest dissabte, 14 de juny, a partir de les 18 hores.
Ara, l’alumnat podrà dibuixar diagonals sense haver de tornar enrere abans d’hora per no topar-se amb la paret. Així, tot recte, continu, amb els passos i els salts esmorteïts en la tarima flotant, mentre l’aleteig alegre de Vivaldi ressona des dels altaveus o des del piano, perquè fins i tot un piano té el nou local de l’Espai Dansa Estudi Mireia Ferrer. S’ha mudat al Centre des de la carretera de Matadepera. De 110 a 230 metres quadrats. De dansar i fer formació a Poble Nou-Zona Esportiva a fer-ho en una antiga nau industrial, quatre parets que van ser d’una indústria tèxtil. Sonaran àries i bulerías a l’antic Vapor Albiñana, edifici protegit, qualificat de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
La inauguració serà dissabte, de 18 a 19 hores, però Mireia Ferrer acabarà el curs en la seu actual, a la carretera de Matadepera, a tocar de l'avinguda de Béjar, per iniciar la nova temporada pedagògica i artística en la nova, al setembre.
- Mireia Ferrer, al nou local
- Alberto Tallón
En el lloc que deixa portava 13 anys. La Mireia, ballarina formada en el Conservatori, és terrassenca, però va iniciar les seves passes en el món de la dansa en el 2000 a Barcelona. La vocació docent, sobretot, es va imposar. A la Mireia se li il·luminen els ulls quan parla de la dansa mentre els amplis finestrals matisen la llum del sol que inunda la nau: “M’apassiona, la porto endins. És una forma de vida, un enriquiment constant en tots els sentits: emocional, intel·lectual. T’aporta positivisme. Quan balles ets feliç, t’oblides de tot. I intento que aquest amor el percebi l’alumnat. Em vaig decantar per la docència perquè m’encanta crear coreografies, embarcar-me en projectes i veure com l’alumnat em segueix, s’esforça i gaudeix”.
L'estudi ha passat dels 110 als 230 metres quadrats amb la mudança
Imparteix dansa clàssica, espanyola i contemporània creativa a un alumnat que va dels 4 als 70 anys i escaig. Feia temps que buscava nova seu per eixamplar les possibilitats d’un estudi que en l’anterior local patia (pateix, encara) de limitacions. I va trobar el Vapor Albiñana, i a la ballarina enamorada de la seva professió li va sobrevenir l’enamorament sobtat d’un local que permetrà “un diàleg entre la dansa i l’arquitectura”. Vol mantenir el que té amb més qualitat, “i si podem créixer, millor”.
Innovació i essència
La directora de l’Espai Dansa Estudi Mireia Ferrer es va formar des de petita en les tres disciplines avantdites, però confessa que sent predilecció pel ballet clàssic i per la dansa espanyola, perquè connecta molt més amb el seu caràcter enèrgic. Acudeix amb freqüència a Jerez de la Frontera a reciclar-se, però aclareix: “M’apassiona el flamenc, però no soc bailaora; soc ballarina”.
Dirigeix sols amb la mirada les actuacions de les seves pupil·les en la Fira Modernista, per exemple. Li travessa l’emoció en assistir a una actuació del seu estimat Ballet Nacional de Cuba. “Ho claven”, diu. Intenta arriscar amb nous formats, però la innovació ha d’agarrar-se al fonament: “L’essència ha de romandre. La clàssica permet obtenir aquest fonament en molts aspectes, inclosa la disciplina. I t’obre les portes per a altres aventures, tinguis més talent o menys”.
- La nova seu té 230 metres quadrats
- Alberto Tallón
En la nau del conjunt fabril podrà impartir classes obertes, tallers, potser alguna actuació. “Podem obrir-nos més a la ciutat”, assenyala. Entre la llum tamisada dels finestrals, amb les notes del piano afinat, continuaran assajant per a, entre altres cites, acudir, com cada any, a la residència Mossèn Homs i ballar per als ancians. És un dels moments sublims de la temporada: “Veus com els avis es mouen amb Vivaldi. Alguna cosa els arriba per molt mal que estiguin. Una senyora se’m va acostar una vegada i em va felicitar: ‘Molt bona feina’, em va dir, o una cosa semblant. Després, se’m va acostar la seva filla per preguntar-me què m’havia dit la seva mare. Perquè no parlava”.
