Hi haurà 29 obres exposades en quadres i vuit més, en vitrines. Són quaderns japonesos, llibres que es mostren com un acordió. I, com a extra, la manca d’espai deixarà pas a una solució vertical: dibuixos suspesos del sostre, en forma de disc. David Chaler (Terrassa, 1945), pintor, dibuixant urbà, també, des de fa deu anys, inaugurarà aquest dissabte una exposició de dibuixos a la Sala Muncunill. L’hora de l’esdeveniment: les 18. La mostra es podrà contemplar fins al 31 d’agost (entrada gratuïta) i forma part del Cicle Art Terrassa.
David Chaler Corbella ha passat de cultivar la pintura abstracta a integrar les files del figurativisme, però encara duu a terme incursions a l’antiga disciplina. “De la pintura figurativa a l’abstracta només hi ha un pas: la síntesi”, apunta. Però ara, Chaler està en el que està, i això és el moviment internacional Urban Sketchers, que va conèixer fa una dècada i li va fascinar. Va entrar de ple en el dibuix urbà i es va sentir atret pel manifest i pel component lúdic i terapèutic d’aquesta tendència.
“Més enllà del sketch”, es titula l’exposició que obrirà demà a la sala de la plaça Didó, una mostra composta d’obres que no han estat realitzades amb aquest objectiu i moment. Es tracta de dibuixos elaborats per Chaler en els últims anys, els de dibuixant urbà, els del descobriment i un canvi que per a aquest artista “ha suposat, anímicament, oblidar la vida laboral”. Quan es va jubilar, Chaler va experimentar “un buit” i el dibuix és distracció i teràpia, i no per l’aïllament generat, sinó per la seva pràctica col·lectiva: “Dibuixar al costat de gent que gaudeix dibuixant em fa molt feliç”.
“Som cronistes de les ciutats i les projectem al món”
Perquè els “sketchers” creen junts, avui davant d’una església, demà atalaiant un paisatge i reflectint-lo, cadascú a la seva manera: “No pretenem fer obres d’art, sinó captar la impressió del moment”. Tota una declaració de principis, carta de presentació d’un moviment en el qual no hi ha sessions individuals, “ni jerarquies ni quotes”. Urban Sketchers Terrassa (USK) segueix el patró fundat a Seattle (els Estats Units) pel català Gabi Campanario, però el seguiment “no és ortodox”: compleixen un decàleg i comparteixen les obres en xarxes. Poc més. Quants dibuixants urbans hi ha a Terrassa? “No podem fixar el número. A vegades 30, a vegades 60...”
Ni proselitisme ni secta
Tots són iguals, destaca l’artista: “És igual una persona gran que un nen que ve per primera vegada. Som dibuixants compulsius i sempre portem paper i llapis damunt; però, sobretot, gaudim quan treballem en grup. Ni fem proselitisme ni som una secta secreta”, fa broma Chaler en parlar d’un moviment “no sempre prou valorat pels ajuntaments, en general”. Els consistoris, creu, haurien de promoure més i millor una pràctica benefactora per a la societat: “Som cronistes de les ciutats i les projectem al món”.
De referències a Terrassa, l’exposició que inaugurarà aques dissabte en va plena. Tots els dibuixos, per descomptat, exhibeixen el segell de David Chaler: materials singulars de suport, apunts humorístics i fins i tot elements de crítica àcida o clams pacifistes. “Més de la meitat són temes terrassencs: l’Escola Industrial amb el monument de la Dona darrere, la Plaça Vella, la Seu d’Ègara, el claustre de Sant Francesc o la Biblioteca Central dibuixada sobre llibres vells”, destaca l’artista. La temàtica exposada és diversa, amb els guarniments de l’estil personal, “però sempre identificable”.
