L’arribada de l’estiu a Terrassa significa també l’arribada de les festes majors dels nostres barris. Organitzar una diada com aquesta no és només col·locar cadires a la plaça o contractar una orquestra. És teixir complicitats, negociar permisos i despertar la il·lusió del veïnat. És fer malabars amb pressupostos minsos i imaginar programes que agradin tant als infants com als avis. I, sobretot, és construir un espai de trobada on els veïns deixen de ser desconeguts per convertir-se, per uns dies, en comunitat.
Aquest cap de setmana, sis dels nostres barris celebren la seva festa major particular: Can Tusell, Can Boada del Pi, Can Jofresa, Roc Blanc, Montserrat i Vallparadís.
En el context de les festes de barri, emergeix una figura que roman present però silenciosa gairebé tot l’any: les Associacions de Veïns (AV). “Som molt més que els organitzadors de la Festa Major. Fem obra social, tractem els problemes dels veïns, els connectem amb l’Ajuntament i promovem la cultura catalana”, diu el president de l’AV de Vallparadís, Josep Pou. La seva tasca més reconeguda i feixuga, però, és l’organització de la festa que té lloc aquest cap de setmana. Cal puntualitzar que, tot i que la majoria de les festes són organitzades per les AV, hi ha barris que per certes circumstàncies funcionen diferent. Un d’aquests barris és Can Boada del Pi, on els encarregats de l’àmbit popular i festiu del barri són la colla “Drac i Bruixes de Can Boada”: “La majoria dels veïns del barri són massa grans per carregar-se amb una feina que acaba sent molt més exigent del que sembla”, explica Sergio Ruiz, secretari de Drac i Bruixes. .
Les primeres passades
Les diades de barri comencen molts mesos abans de celebrar-se. De fet, no és estrany que l’organització de la festa major d’un any, inicia just acabar la de l’anterior. “La contractació dels artistes la fem quasi un any abans, és un dels mètodes que seguim per estalviar diners”, explica Pou de l’AV de Vallparadís. Enguany, al gener ja van donar-se els primers contactes amb l’Ajuntament, per concretar les subvencions i els permisos. Seguidament, es presenta el projecte de la programació de la Festa, per tal que les autoritats siguin coneixedores dels materials, els carrers i els espais que ocuparà la celebració. Una vegada la burocràcia està resolta, cal centrar-se en els diners, la màxima preocupació i limitació d’una Festa Major de barri.
Pressupostos baixos
No tots els barris de Terrassa compten amb el mateix pressupost per les seves festes. Tots, però, reben una subvenció de l’Ajuntament que ronda els 1.500 euros, més la il·luminació i els escenaris. A banda d’això, existeixen diverses maneres d’aconseguir un major finançament: els anuncis de comerços locals, els beneficis de la barra i les ajudes voluntàries dels veïns. Aquestes últimes depenen, en gran part, de les condicions sociodemogràfiques de cada barri. En el cas de Vallparadís, els comerços locals suposen una gran part del finançament de la festa: “Les botigues són qui paguen els artistes, que és el més car”, explica Pou.
El president de l’AV de Vallparadís manifesta que les setmanes prèvies a la diada, els nervis s’apoderen d’ell: “Els diners són sempre un problema. Fins que no veiem que tenim tota la quantitat pressupostada, no ens relaxem. Només faltaria que l’entitat s’endeutés per la Festa Major”. Una vegada l’aspecte econòmic queda resolt, comencen els preparatius.
Un esforç en silenci
“La Festa Major és molt especial per a nosaltres, però encara no ha començat i ja vull que acabi”, bromeja Sergio Ruiz, organitzador de la Festa Major de Can Boada del Pi. Els preparatius (fer la compra dels aliments dels àpats populars, les taules, les cadires, etc.) i la desmuntada és una feina que, per senzilla que pugui semblar, es complica per la falta de mans: “Cada cop són menys els voluntaris” comenta en Josep Pou. El president de l’AVV de Vallparadís afegeix que la gran majoria de persones que treballen per fer funcionar la festa són de l’associació l’entitat organitzadora. “El barri no veu tota aquesta feina que hi ha darrere”, afegeix. No obstant això, els dos organitzadors estan d’acord a dir que els seus esforços es veuen retornats i satisfets amb l’alegria dels seus veïns. “Aquells que estim dins de l’associacionisme no esperem res a canvi. Els veïns col·laboren, a la seva manera, participant en les activitats, consumint a la barra, rient i fent comunitat”, acaba Ruiz.
