El mural de Gaza commou LaFACT amb deu metres d’art, denúncia i humanitat

LaFACT Cultural ha acollit aquest dilluns a la tarda la presentació d'"El mural de Gaza, 10 metres pels drets humans", una obra de gran format de l'artista terrassenca Carmen Valverde que es podrà visitar durant tot el mes de març. L'acte, carregat d'emoció i silenci dens, ha convertit la sala en un espai de denúncia, memòria i apel·lació directa a la consciència.

La inauguració ha reunit, a més de l'autora, les dones de l'associació Raha, encarregades de la gravació de la instal·lació sonora que acompanya l'obra; Lluïsa Melgares, regidora de Polítiques de Gènere; el poeta madrileny Armando Lozano, autor del llibre "Gaza en los cielos"; l'associació Amunt Dona Creant Realitats, responsable de la instal·lació de sabates situada als peus del mural, i el comunicador terrassenc Jordi Dueso, impulsor de les activitats paral·leles. 

La presentació s'ha obert, precisament, amb la lectura de diversos poemes de "Gaza en los cielos", recitats per nenes i dones de l'associació Raha. Els versos han marcat des del primer moment el to d'un acte colpidor i profundament humà.

La regidora de Polítiques de Gènere, Lluïsa Melgares, ha situat l'exposició com una de les activitats centrals de la commemoració del 8M a Terrassa i ha reivindicat "l'art com una forma de resistència". Davant el mural, Melgares ha recordat que les figures que hi apareixen són "rostres de dones que pateixen la guerra, però també violacions, desplaçaments forçats i pèrdues de familiars", sovint sense "aigua, aliments, medicació ni sostre". Referint-se a l'obra de Carmen Valverde, ha manifestat que "el seu art ens interpel·la, ens commou, ens recorda el patiment, però ens fa humans". Melgares ha tancat la seva intervenció amb un missatge clar: "No a la guerra i Palestina lliure".

En la mateixa línia s'ha expressat el director general de LaFACT, Ramon Flo, que ha destacat que per a l'entitat és "un privilegi poder participar en iniciatives com aquesta". Flo ha remarcat que la cultura "ens convida a la reflexió, ens interpel·la i ajuda al desenvolupament humà i social", subratllant que la Factoria Cultural se sent propera al mural. "Felicito la Carmen per aquesta magnífica obra, que té un doble vessant: l'art i els valors que se'n desprenen", ha assenyalat.

Un procés creatiu colpidor

Visiblement emocionada, Carmen Valverde ha agraït la implicació de totes les persones i col·lectius que han fet possible el projecte i ha reivindicat el caràcter solidari de Terrassa. "La nostra ciutat sempre ha estat un exemple de cooperació i solidaritat", ha dit. Sobre el mural, l'artista ha explicat que ha volgut transformar "deu metres de tela en blanc en sentiments de fam, pèrdua, por, impotència i desolació" per convertir-los en una denúncia. "He utilitzat l'única arma que tinc, el pinzell, per manifestar el meu rebuig a la guerra i a qualsevol violació dels drets humans", ha indicat, afegint que l'obra posa el focus en les dones, en "un entorn de dol, resistència i dignitat". A més, l'artista terrassenca va confessar una frase que resumeix el dolor del procés creatiu: "Si soc sincera, hagués preferit no haver pintat aquest mural".

L’autora també ha recordat com va conèixer Armando Lozano a Madrid, quan ell li va regalar el seu poemari sense saber que ella estava treballant en aquesta obra. La connexió va ser immediata. “Has escrit el que jo he pintat”, li va dir aleshores.

Lozano, desplaçat expressament des de Madrid, ha ofert una de les intervencions més sentides de la tarda. El poeta ha defensat la necessitat de no mirar cap a una altra banda davant l'horror. "Són temps per emocionar-nos, deixar-nos anar i no tenir frens", ha expressat, advertint, que "no podem quedar-nos sense reaccionar davant d'això, perquè ens portaria a deixar de ser humans". A partir de la seva relació amb palestins, ha explicat que ha descobert el significat profund de paraules com "esperança i amor". Pel que fa al mural, ha manifestat que "cada una de les imatges i colors són impressionants".

Sabates que expliquen vides

Una altra de les peces que més impacte ha causat ha estat la instal·lació creada per Amunt Dona Creant Realitats: un conjunt de sabates trencades, tacades de fang i sang, disposades al terra. En nom de l’entitat, Gemma Benaiges ha detallat que la idea va sorgir a mesura que veien créixer l’obra de Valverde i sentien el pes emocional de cada escena. “Cada sabata simbolitza una persona que ja no hi és”, ha dit. Segons Benaiges, es tracta d’una instal·lació que “no busca bellesa, sinó consciència” i que vol obligar l’espectador a mirar de cara el dolor. Durant l'acte, Benaiges ha descrit com veu “una mare abraçada als seus fills mirant com cauen les bombes, i ara ja només queden les sabates trencades”.

L’última intervenció ha anat a càrrec del comunicador terrassenc Jordi Dueso, que ha posat l’accent en la necessitat de no normalitzar la barbàrie i de deixar-se transformar per la cultura. “La Carme és una humanista abans que artista”, ha apuntat, abans de convidar els assistents a imaginar què significa viure sota les bombes. “Tot el que teniu, a Gaza no ho tenen”, ha recordat. Dueso defensa que “la cultura és transformadora i revolucionària”, i lamenta la vulneració constant de drets: “Els drets no es negocien, s’han de garantir”. També ha fet una crida a l’empatia i a la responsabilitat individual: “No vulguem canviar el món, intentem canviar nosaltres”.

Jordi Dueso ha presentat també les activitats vinculades a l’exposició. Aquest dimarts a les 18.30 hores, la Sala Magna de LaFACT acollirà una trobada amb el periodista de TV3 Lluís Caelles, centrada en la cobertura dels conflictes i la gestió emocional. El dia 25 a les 18 hores serà el torn d’un diàleg amb Isabel Marquès i Joan Tamayo al voltant dels drets humans.