Terrassa, la tercera localitat de Catalunya en població (236.101 habitants, segons l'última dada oficial), no té bucs públics per a músics emergents. Els que es trobaven a sota de la Casa Baumann es van tancar fa sis anys per fongs i humitats. S’estudia fer-ne a la futura biblioteca del districte 7.
La petita sostrada que guardava l’entrada està repleta de brutícia. En la façana perviuen dos rètols recordatoris que allà, en aquesta espècie de gruta guanyada al desnivell del parc de Vallparadís, es trobaven els Bucs Baumann, els locals municipals d’assaig musical amb quatre habitacles que van durar 18 anys, que van tancar definitivament el 2020 a causa de la seva insalubritat per l’acumulació d’humitat i que no han estat succeïts per cap equipament similar. Terrassa no disposa d’espais públics perquè els músics en embrió s’entrenin i progressin, però tampoc de llocs privats similars als d’altres poblacions no massa llunyanes. Segons indiquen entitats del sector i músics terrassencs, aquí només hi ha oferta, i molt poca, de locals de lloguer mensual, molt més cars que els espais arrendats per hores. Els músics han d’emigrar a altres localitats. L’Ajuntament de Terrassa assegura que treballa “en la cerca de solucions” i una d’elles podria passar per condicionar bucs en la futura biblioteca del districte 7. Aquest, però, és un projecte a llarg termini.
Els Bucs Baumann, els locals municipals d’assaig musical amb quatre habitacles, van durar 18 anys
Un buc és una cavitat. Els de la Baumann van obrir les seves portes el 2002 per allotjar “un projecte de suport a la cultura i de foment musical per a joves de la ciutat”. El consistori, a través del servei de Joventut, els va condicionar al parc de Vallparadís, per sota de la Casa Baumann, a uns vuit metres de les vies del trenet. Allà a penes molestava. L’equipament, amb una sola entrada, disposava de quatre locals d’assaig insonoritzats, i d’un magatzem i una aula de formació amb tractament acústic. Obria les tardes de dimarts a dissabte, i els dissabtes al matí. En total, s’hi oferien 25 hores setmanals.
En els seus últims cinc anys íntegres de funcionament, la mitjana d’ocupació va ser de 854,15 hores anuals, amb una utilització majoritària de 3-4 persones per hora i un total de 40 grups a l’any. El 75% dels usuaris tenia menys de 35 anys. Tanmateix, el percentatge d’ocupació no superava el 22% respecte el total d’hores ofertes per un equipament que, a més, organitzava altres activitats en paral·lel.
Concerts
Des del servei s’impulsaven els assajos oberts, que eren concerts a peu dels bucs que sorprenien els passejants del parc. Significaven per als joves músics una oportunitat òptima per foguejar-se. També es duien a terme concerts dels grups residents a sales de concerts de Terrassa, i el Festival TAM! per a grups emergents. Als bucs es desenvolupava així mateix una programació de cursos i tallers durant tot l’any. En aquest apartat es modificava tendència: la mitjana d’edat dels destinataris de les formacions superava els 35 anys.
David Traver va ser el coordinador dels bucs de la Baumann durant sis anys, de febrer del 2013 al mateix mes del 2019, contractat per l’empresa que tenia adjudicat el servei per part de l’Ajuntament. Els locals funcionaven de 17 a 21 hores durant la setmana laboral. Estaven condicionats amb una bateria, tres amplificadors i el servei de microfonia. “Moltes bandes que no podien pagar 300 euros, per exemple, per un local, preferien llogar els bucs per hores. Alguns adquirien packs de quatre o vuit hores i se n’oferien descomptes”, recorda Traver.
Des del servei s’impulsaven els assajos oberts, que eren concerts a peu dels bucs que sorprenien els passejants del parc. Significaven per als joves músics una oportunitat òptima per foguejar-se
Albercocks, antics membres de Capdetrons, Atenea Carter... Per allà van passar grups que es van consolidar, i molts altres que van ser germen d’uns altres en aquestes fases de situacions passatgeres inherents als balbotejos de la inquietud musical. La insonorització era gairebé perfecta. Quan assajava un grup en un boc, a l’habitacle del costat no s’escoltava res, “ni tan sols amb versions de Metallica o Iron Maiden”.
- Assaig d`una banda als bucs l`any 2006
- Nebridi Aróztegui
Per a David Traver, disposar d’espais públics, assequibles, per a assajos resulta “absolutament necessari en una ciutat com Terrassa”, tant pel nombre d’habitants com per la seva escena musical, “molt activa”. Llogar per hores aquests habitacles és la millor opció per a grups amb pocs recursos (la immensa majoria), que estan començant i que, per regla general, “no són formacions estables”. És, conclou, “una fórmula perfecta”.
Humitats
La banda de rock terrassenca 4 Lunas assaja a casa de Luis Pérez, baixista de la formació, però en uns mesos el músic es mudarà i el grup haurà de buscar una solució. I aquesta, segurament, se situarà a una altra ciutat. “Molta gent marxa a Barcelona a assajar, perquè ho pots fer a diversos llocs pagant 10 euros l’hora, amb molta disponibilitat, un munt de cabines i d’horaris i bons equips de so. A Sabadell també hi ha bucs, tot i que molt petits”, diu Luis Pérez, que va rebre classes de baix precisament als bucs de la Baumann els anys 2004 i 2005. Aquest rocker egarenc expressa una reflexió similar a la de David Traver: “Per a una ciutat com Terrassa és necessari un equipament amb cara i ulls, sobretot pensant en els músics joves”.
Els problemes de manteniment dels bucs van significar la seva condemna. L’òxid avançava. Els esculls eren seriosos i estaven relacionats, sobretot, amb les humitats i la renovació de l’aire en aquell àmbit cavernós. L’Ajuntament havia de realitzar-hi “intervencions de gran envergadura” que requerien una despesa econòmica molt elevada.
A principis del 2020 es va efectuar una avaluació de l’estat dels locals, que va constatar-ne el deteriorament galopant: hi havia fongs i humitats a diferents punts i calia adoptar solucions urgents en forma de reparació de filtracions i actualització del circuït de renovació de l’aire. A més, s’hi havia d’adequar l’accesibilitat als paràmetres marcats per la normativa i calia dotar l’equipament de cobertura d’internet.
Durant la crisi sanitària de la pandèmia, al 2020, l’Ajuntament va tancar els bucs. Ja no els ha tornat a obrir. Era una mesura “inevitable”, afirma.
Alternatives
La intenció de l’administració municipal és buscar alternatives a la manca d’espais d’assaig. El govern municipal afirma que el servei de Joventut i altres àrees treballen conjuntament i coordinada en la cerca de solucions, que ja va explorar en el seu moment, però totes les opcions sòlides passen per la disponibilitat pressupostària. Tot apunta, doncs, que la construcció de locals o el condicionament d’algun edifici ja existent van per llarg, però el consistori manté oberta la possibilitat d’un projecte específic en un lloc específic: l’habilitació d’espais d’assaig en un futur equipament cultural.
Els responsables de la Casa de la Música consideren “molt important” que Terrassa disposi de bucs d’assaig “públics i ben equipats” per donar resposta a les necessitats dels músics locals
En principi, la materialització d’aquesta opció passaria per la nova biblioteca municipal del districte 7. L’Ajuntament té previst construir aquest edifici a Can Parellada, al costat del casal cívic d’aquest barri. Fa tot just dos anys es van produir contactes de tècnics municipals amb representants de la Diputació de Barcelona. Els pressupostos del 2025 van incloure una partida de 285.000 euros per a la redacció del projecte de la biblioteca.
La casa de la Música
Terrassa té una delegació de la xarxa de Cases de la Música, amb seu en un antic vapor industrial ubicat al número 76 carrer de la Mare de Déu dels Àngels. Aquesta entitat no disposa de bucs, sinó d’un espai de creació obert dins una nau diàfana on només pot actuar o assajar un grup alhora. Gairebé sempre els assajos van lligats a les ajudes i beques atorgades per l’entitat a grups o intèrprets emergents, excepte casos molt puntuals en què els beneficiaris han de pagar-ne una part.
- Els locals es trobaven al parc de Vallparadís
- Alberto Tallón
Els responsables de la Casa de la Música consideren “molt important” que Terrassa disposi de bucs d’assaig “públics i ben equipats” per donar resposta a les necessitats dels músics locals. Ja fa temps que els impulsors d’aquest projecte van detectar que, davant la manca d’oferta, molts músics “estan desplaçant-se fora per poder assajar”. Segons posa de manifest l’entitat cultural, “hi ha moltes fórmules que funcionen en bucs de ciutats properes: espais municipals compartits, rehabilitació d’equipaments en desús o construccions adhoc que, amb un PIN i de manera senzilla, es puguin autogestionar per part dels músics”.
Què passa a altres ciutats
Localitats amb menys habitants que Terrassa tenen bucs en equipaments públics. El Prat de Llobregat disposa de La Capsa, un projecte públic amb quatre bucs d’assaig de 20,5 metres quadrats. Sabadell compta amb L’Estruch, un espai de creació artística que inclou tres bucs insonoritzats d’assaig musical.
