L’Acadèmia del Cinema Català ha nomenat l’antic Hospital del Tòrax de Terrassa, avui Parc Audiovisual de Catalunya (PAC), Lloc d’Interès Cinematogràfic (LIC), distinció que reconeix el valor fílmic, històric i simbòlic de determinats espais en la cinematografia peninsular.
La institució catalana ha asistit un any més a la Trobada d’Acadèmies de Cinema i Audiovisual de la Península, que enguany celebra la seva IX edició del 30 de setembre al 2 d’octubre en el marc del Festival de Cinema d'Ourense (OUFF).
Durant aquests tres dies, representants de les vuit acadèmies ibèriques (Academia Galega do Audiovisual, Academia de Cine de Andalucía, Academia Aragonesa de Cine, Acadèmia del Cinema Català, Academia del Cine de Extremadura, Academia Portuguesa de Cinema i Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual) han assistit a diverses sessions internes de treball per crear espais de diàleg i posar en comú els reptes i problemàtiques els quals s’enfronten, així com teixir ponts i vies de cooperació que enforteixin la projecció de l’audiovisual en els territoris.
La distinció reconeix el valor fílmic, històric i simbòlic de determinats espais en la cinematografia peninsular
Un dels punts cabdals d’aquesta trobada ha estat l’anunci dels Llocs d’Interès Cinematogràfic (LIC), una distinció que assignen les acadèmies ibèriques anualment i que reconeix el valor fílmic, històric i simbòlic de determinats espais en la cinematografia peninsular. Enguany, l’Acadèmia del Cinema Català ha proposat l’antic Hospital del Tòrax de Terrassa, "un espai icònic que uneix passat, present i futur del cinema català". L'edifici és seu actual del Parc Audiovisual de Catalunya i de l’Arxiu de la Filmoteca Catalunya i localització amb un vincle molt intens amb el cinema de terror català al qual l’Acadèmia va dedicar l'acció de recuperació del patrimoni cinematogràfic l'any passat.
Els orígens de l’Hospital del Tòrax es remunten al 8 de juny de 1952, quan es va inaugurar com a Ciutat Sanatorial de Terrassa per al tractament de la tuberculosi. L’edifici, imponent i amb grans espais, podia acollir fins a 1.600 llits, quatre vegades més que el sanatori més gran construït fins llavors a Espanya. Entre 1969 i 1975, el centre va ampliar la seva activitat a altres patologies respiratòries i cardíaques, adoptant finalment el nom d’Hospital del Tòrax. El 31 de desembre de 1986 es va donar d’alta l’últim intern i el centre va tancar, recorda l'acadèmia.
"Des del seu tancament, l’edifici ha estat escenari de múltiples històries de terror i, durant la primera dècada del segle XXI, es va convertir en el plató de nombrosos films d’un gènere de llarga tradició a Catalunya, acollint produccions de directors internacionals com J.A. Bayona, Jaume Balagueró o Paco Plaza i esdevenint protagonista de grans fenòmens de públic i rècords de taquilla.", afegeix la institució.
Entre les produccions rodades entre les seves parets hi ha "El mar" (Agustí Villaronga, 1999), "Los sin nombre" i "Frágiles" (Jaume Balagueró, 1999 i 2005), "Platillos volantes" (Óscar Aibar, 2003), "The Machinist (Brad Anderson, 2004); "Spanish Movie" i "Superlópez" (Javier Ruiz Caldera, 2009 i 2018), "REC 4" (Jaume Balagueró i Paco Plaza, 2014), "Un monstruo viene a verme" (J.A. Bayona, 2016), o "El fotógrafo de Mauthausen" (Mar Targarona, 2018).
Reconeixements anteriors
En les dues edicions anteriors, els Llocs d’Interès Cinematogràfic escollits per l’Acadèmia també van ser dos dels espais protagonistes de l'acció de recuperació del patrimoni cinematogràfic que l'entitat catalana impulsa cada any: Esplugues City, escenari de rodatge referent dels espaguetis-westerns durant la postguerra, i la Col·legiata de Cardona, distingida com a Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea el 2016.
Els Llocs d’Interès designats enguany per la resta de les acadèmiques ibèriques són:
-Andalusia: Alhambra de Granada, monument Patrimoni de la Humanitat i escenari de produccions com Isabel, Carlos Rey Emperador o Tadeo Jones 2.
-Aragó: Rambla de Barrachina, els coneguts Canyons Rojos, plató natural de paisatge espectacular utilitzat en pel·lícules com Sirat, anuncis internacionals amb Johnny Depp i videoclips dels Chemical Brothers.
-Extremadura: Mérida, ciutat monumental romana que ha acollit films com Los santos inocentes, El Hombre de Arena o Gladiator II.
-Galícia: Laxe, vila marinera de la Costa da Morte i escenari central de la sèrie Mareas Vivas.
-Astúries: Cuenca Minera, amb patrimoni industrial vinculat a la memòria del carbó i les lluites obreres, present en títols com La Torre de Suso o Infiesto.
-Portugal: Serra da Estrela, el punt més alt del país continental, utilitzada en produccions com Linhas de Wellington, Damsel o War.
-València: Ciutat de les Arts i les Ciències, escenari de films i sèries com Tomorrowland, Doctor Who, Westworld o Andor.
